Evasió - Cerveses matinals

Caminava amb els ulls mig clucs. Potser ja feia més de tres hores que estava desperta, però aquella passió de són matinal encara era vigent al meu rostre.
Et vaig veure a l'andana del tren. Semblaves decidit. No duies cap maleta, el teu únic equipatge era aquella bossa de plàstic mig trencada que contenia les llaunes de cerveses.
El tren va arribar puntual i, per aquelles coincidències de la vida ens trobàrem asseguts al mateix vagó del tren. No havien passat ni dos minuts quan dos homes musculats van venir a demanar-te la documentació, però tu no et vas resignar a ensenyar-los-hi. En aquell moment, sense adonar-te'n vas deixar anar el bitllet al terra, al qual jo, malgrat la meva timidesa vaig recollir i te'l vaig retornar. Et vaig repetir tres vegades la mateixa pregunta: "és teu?", però estaves absent i no em responies. Malgrat ser les set del matí duies una cervesa a les mans. Mal assegut la bevies apassionadament, com un infant assedegat. Els teus ulls desorbitats, aquella mirada perduda a l'infinit... No necessitava més proves; "anaves col·locat".
De sobte vaig sentir un calfred que em va arribar acompanyat d'un sentiment colossal de pena, tristesa, impotència... M'hagués agradat dir-te milers de coses, potser bàsicament fer-te adonar que la vida no s'afronta d'aquesta manera, que aquest és el camí més fàcil. Dir-te que l'evasió, aquesta necessitat de crear móns idíl·lics per fugir de la realitat només és posar un pedaç mal cosit a un forat profund. Però no vaig dir res.
No sé que et passa, però he vist gent com tu i de manera diferent, jo mateixa també he estat víctima d'aquest autoengany; potser aquest va ser el motiu pel qual en veure't vaig sentir com si algú disparés una saeta al meu cor.
M'hauria agradat ajudar-te, portar-te amb algú amb qui poguessis vomitar aquest malestar. Hauria desitjat ensenyar-te a no rendir-te, però com sempre em vaig haver de repetir que no puc salvar el món, ni potser a tu. I tot això em va generar ràbia, impotència; mentre al mateix temps em recordava a mi mateixa aquella frase que algú em va dir un dia: només tu et pots salvar! I és cert, només tu ho pots fer.