etzibada

són els cops, sinó també els comentaris, les burles, menysprear la dona com a ésser humà... tantes coses del dia a dia que fan veure que canvien però segueixen igual...

En l'armari de la ment
ploren en silenci pupil-les
... roges

Quina millor protesta que uns versos així?

Petons

M'explicaré: vaig navegant per relatsencatalà.com buscant autors a l'atzar i els que m'han comentat, per cortesia i curiositat.
Però, pel que sigui, tinc en ment que sempre hi ha el Capdelin. Els teus poemes em meravellen. Són una reserva a la que tornar i tornar. Per això dic: ets "la reserva" La, no una.
Fa poc et vaig llegir "l'onzena plaga", i vaig descobrir un mon expressiu nou (com la teva biografia, que és, simplement, genial. És teu, no?).
Tots els teus poemes que he llegit em diuen algo (que, malauradament, han quedat no comentats perque no estava inscrit. Fa poc que rondo per aquí).
I ara et comento aquest poema. M'ha causat la mateixa sensació que l'onzena plaga: un tema compromés explicat poèticament. No vull redundar en el mateix, però això em sembla a mi increïble.
Un grandíssim poema.

Una cosa més: aquest poema m'ha creat un problema (totalment fora de la poesia) i és el de la puntuació. Torno a dir que fa molt poc que vaig per aquí. Al principi, jo posava un vuit i creia que era alt, però aquí tothom fica deus. I és exagerat. A mi me n'han posat uns quants, i tinc prou criteri per saber que és inmerescut. Al final, una mica ralladet de tindre que posar bona nota però que semblés, en comparativa, dolenta, he optat per no valorar si està per sota del deu i ficar un deu a lo excel·lent (com el teu poema onzena plaga). I és precissament aquest poema el que m'ha fet decidir. Li ficaria un nou i mig, deixant el deu per lo millor. I com ficar un nou pot ser malentés.... i baix nota, per a més complicació.
En fi, quina rallada! Si a mi me la fot, la nota. És sols que com hi hagi algíu que no... I aquest poema m'ha decidit.
Sento adjuntar al comentari aquesta estúpida reflexió. Però m'he deixat portar.

En fi, una abraçada i fins aviat.

Arbequina.

...m'acaben de publicar un relat que tracta del mateix tema, la violència de gènere.
És trist, que tothom digui que s'ha de deturar però que cada any morin més dones, però el problema és que la "malaltia" sovint va acompanyada del silenci i les aparences. En fi, una abraçada, i cuida't molt!

Petons lluminosos!

Sol_ixent

la dona ho és tot
i jo haig d'anar a tallar l'herba dels rosers o no sóc res

Desgraciadament tens tota la raó...Aquí tothom diu: ''Això no pot ser, això s'ha d'aturar...''però ningú no s'aixeca del banc per intentar-ho resoldre. La gent parla molt, la gent parlem molt. Denunciem fets, més ben dit, els comentem entre els veïns, amics...però no fem res de res. Dintre d'un temps torna a sortir el tema, i un cop més diuen, diem: ''Això no pot ser, això s'ha d'aturar...''

M'ha agradat molt el poema. Ara, potser, un cop escrit i denunciat, podríem aixecar-nos del nostre ''banc'' i fer-ho canviar una mica?

Com sempre, et dic la part que m'ha agradat més:

- ( En l'armari de la ment
ploren en silenci pupil-les
... roges )-

M'ha encantat. Molts petons i segueix així de bé Capdelineeet!!!

laura^^