Ets tu, sóc jo. Ni millor ni pitjor, diferents.

Un relat de: Nefertitis

Des de molt petita, clavant-me les estisores al palmell de la mà ja em vas demostrar per primera vegada i amb només quatre anys, que eres més forta que jo. Amb els pas dels anys, sense adonar-me'n, vas iniciar una marató competitiva en la qual sempre pretenies demostrar que eres millor que jo. En cada dinar de diumenge proclamaves els teus resultats acadèmics excel·lents. Jo simplement callava. No tenia aquella necessitat absurda de pregonar als quatre vents que era una estudiant perfecta, doncs mai m'hi vaig considerar com a tal.
Avui totes dues som grans i cada una ha forjat el seu camí. Certament pots elogiar la "riquesa" del teu Has caminat sempre en línia recte; has pogut gaudir de la plenitud de l'adolescència i de travessar indrets pintats de colors càlids, els quals han donat benaurança al teu camí. El meu en canvi, ha brollat enmig de carrers mal asfaltats, de pedres tremoloses, de fred i gelades que m'han fet caure milers de vegades... Però m'he tornat a aixecar i he seguit, malgrat que el vent em girés en contra i la lluna es negués a regalar-me un bri de llum. I he arribat; de diferent manera, però ho he fet.
Avui, no sé perquè recordo tot això. Potser perquè de nou hem tornat a compartir taula i un dinar de diumenge. Potser perquè malgrat el pas dels anys, encara veig en la teva mirada aquell aire de superioritat que em fa sentir tan petita, tan dèbil... De nou he callat, mentre altivament explicaves les teves excel·lències. Sí, de nou silenci, mentre per dins pensava "no té ni idea del que parla, però és igual, callo". Simplement perquè t'hauria d'explicar masses coses i segurament no disposaries del temps necessari o simplement el teu meravellós coeficient intel·lectual no ho arribaria a comprendre.
Però de tot plegat m'adono que sóc jo qui encara plora en silenci... Sí, sóc així. Però almenys sé que les persones que realment m'importen em valoren, m'aprecien... I per mi, el respecte, l'estimació, l'amor i l'empatia, entre d'altres sentiments, no es compren amb materialismes Potser tu t'has oblidat d'aquesta part.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Nefertitis

Nefertitis

105 Relats

126 Comentaris

86673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.