Cercador
Ets tu, sóc jo. Ni millor ni pitjor, diferents.
Un relat de: NefertitisDes de molt petita, clavant-me les estisores al palmell de la mà ja em vas demostrar per primera vegada i amb només quatre anys, que eres més forta que jo. Amb els pas dels anys, sense adonar-me'n, vas iniciar una marató competitiva en la qual sempre pretenies demostrar que eres millor que jo. En cada dinar de diumenge proclamaves els teus resultats acadèmics excel·lents. Jo simplement callava. No tenia aquella necessitat absurda de pregonar als quatre vents que era una estudiant perfecta, doncs mai m'hi vaig considerar com a tal.
Avui totes dues som grans i cada una ha forjat el seu camí. Certament pots elogiar la "riquesa" del teu Has caminat sempre en línia recte; has pogut gaudir de la plenitud de l'adolescència i de travessar indrets pintats de colors càlids, els quals han donat benaurança al teu camí. El meu en canvi, ha brollat enmig de carrers mal asfaltats, de pedres tremoloses, de fred i gelades que m'han fet caure milers de vegades... Però m'he tornat a aixecar i he seguit, malgrat que el vent em girés en contra i la lluna es negués a regalar-me un bri de llum. I he arribat; de diferent manera, però ho he fet.
Avui, no sé perquè recordo tot això. Potser perquè de nou hem tornat a compartir taula i un dinar de diumenge. Potser perquè malgrat el pas dels anys, encara veig en la teva mirada aquell aire de superioritat que em fa sentir tan petita, tan dèbil... De nou he callat, mentre altivament explicaves les teves excel·lències. Sí, de nou silenci, mentre per dins pensava "no té ni idea del que parla, però és igual, callo". Simplement perquè t'hauria d'explicar masses coses i segurament no disposaries del temps necessari o simplement el teu meravellós coeficient intel·lectual no ho arribaria a comprendre.
Però de tot plegat m'adono que sóc jo qui encara plora en silenci... Sí, sóc així. Però almenys sé que les persones que realment m'importen em valoren, m'aprecien... I per mi, el respecte, l'estimació, l'amor i l'empatia, entre d'altres sentiments, no es compren amb materialismes Potser tu t'has oblidat d'aquesta part.
l´Autor
105 Relats
126 Comentaris
86673 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.Últims relats de l'autor
- Et recordo
- Nit de Sant Joan. Cercant la màgia?
- Fractures
- Reflexió política psicològica
- 17 de juliol. Què ens està passant?
- Aturar-se per fer de nou un camí
- Una amistat, una muntanya russa?
- La crua i pura realitat
- Nits de festa, nits d'alcohol
- És un refugi
- Batalles perdudes. Aires de superioritat
- Quan sents que no gaudeixes de l'estiu
- Cansada, desenganyada de...
- 4 de setembre....
- A la seva cala estant