Ets el meu silenci

Un relat de: Schlaf

En la més profunda soletat
i en el silenci que l'acompanya,
tan sols desitjo que la teva veu es converteixi en la meva paraula i la teva mirada en el més dolç de tots els versos.
Perquè ets tu qui em fa somriure amargament.
Perquè ets tu, que desde la penombra m'escoltes, m'entens i em cuides.
Perquè ets tu el meu silenci, i també la meva poesia...

Comentaris

  • silenci i poesia[Ofensiu]
    quetzcoatl | 08-05-2005

    Hola de nou!

    M'alegro que t'hagi agradat el "pren-me" i que m'hagis donat l'oportunitat de retrobar-te (potser es pq fa poc que volto per aquests laberints, pero sempre em perdo...). L'altra vegada ja t'havia llegit aquest text i es molt i molt bonic. M'agrada el joc del somriure amarg, la solitud acompanyada, que ella hi sigui present des de la penombra... i qu pugui ser silenci i poesia alhora. A mes, expresses la idea d'una forma molt tendra. Felicitats!

    una abraçada,

    m

  • Makisim![Ofensiu]
    Sareta_16 | 11-04-2005 | Valoració: 10

    Que bonic, un poema escuet però escrit amb molt sentiment!^^ M'ha agradat, és preciós!
    Et seguiré llegint! :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Schlaf

6 Relats

18 Comentaris

6954 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83