ETERNITAT

Un relat de: Hannah
Quan he rebut la teva trucada, em deies que em desitjaves i que em necessitaves aquesta nit. Saps que t’estimo i que m’atraus com la terra a la lluna.
I jo sense dubtar ni un segon, t’he vingut a trobar.
Quan he trucat a la porta, un cos calent com el foc ardent m’ha obert la porta. Saps que la teva mirada em te esclavitzada. Quan m’has vist, tant de pressa com el vent, com tu saps fer, m’has agafat en braços i m’has besat els llavis.
Dels meus ulls una tímida llàgrima ha caigut, i tu, m’has tornat a besar i has fet aquell somriure que saps que m’agrada tant.
Aquesta nit sóc teva, tot teva i tu ets tot per mi.
Llençols de seda negra, com la nit, es vesteix el teu llit.
De sobte les paraules es fan més suaus, fins arribar a esvair-se i el silenci cau. Només se sent el soroll de la seda, com pels nostres cossos es va movent.
Ets tan tendre, ets tan romàntic, tota l’habitació il•luminada per la tènue llum de les espelmes.
Ens fem petons, carícies. Em despulles fins que quedo tota nua. Les teves mans em toquen cada poro de la meva pell, i m’excites. Et miro i em mires. No calen les paraules con els cors ja parlen. Em beses el coll que saps que és on més m’agrada, em respires, et respiro, i també et cobreixo de petons.
I em fas l’amor, mentre els dos cridem , riem i plorem alhora. Som dos ànimes plenes de passió, de foc, d’amor.
Quan ets amb mi estic bé. Quan estem junts som un, som forts, i podem amb tot.
Em mossegues com només tu ho saps fer, i un intents vermell baixa pel meu coll fins als pits..
Jo oloro la teva sang des de el teu pàl•lid coll. Et mossego i la sang va sortint, poc a poc, sense pressa, fins a convertir-se en un fil de cosí que baixa del teu coll fins al pit.
Ens besem i juguem a respirar-nos, a ser un sòl cos.
En aquesta negra nit fa 150 anys em vas convertir. I des de aquell dia en la teva ànima bessona m’he convertit.
Sóc feliç d’estar amb tu, i l’eternitat ens permetrà estar sempre junts.
És negra nit, tu, el meu vampir.

Comentaris

  • Bases del “Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-12-2010

    http://associaciorelataires.com/

  • Suggerent[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-12-2010 | Valoració: 10

    Ens cal més complicitat amb l'eternitat. Un altre mesura del "temps".

l´Autor

Foto de perfil de Hannah

Hannah

88 Relats

92 Comentaris

93965 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Una matinada de gener del 89 em va veure néixer.
A fora bufava el vent glaçat, i l'hivern em va donar la benvinguda.
Sóc del país del Cava, i tenim la Festa Major més típica. M'agrada el meu poble, la meva vila.

Sóc una noia d'aire i pertanyo al regne d'Acuari.

Potser perquè sóc tímida, m'agrada tant escriure.
És una facinació que sempre he tingut present, però des de fa un temps, em va be per desfugar-me i passar-m'ho bé.

Sóc quiromassatgista I osteopata. M'agrada treballar amb les mans.

A part de la lletra, la música em fa somniar, i em transporta a altres planetes.
Tan em pot agradar una de relexant com el rock ben tocat.
Lax'n'Busto em fascina.
I he tocat la bateria durant dos anys.



La gent que em coneix diu que visc en un altre món, i és ben veritat; m'agrada molt somniar!
Sóc d'aqui, però també estic per allà...

Sóc una romàntica sense remei, malalta de l'impossible, i amb uns quants desitjos que escriuré a la carta als Reis.



Enamorada de la vida, de tots els sentiments i sorpreses. Orgullosa de ser qui soc.

Per si voleu qualsevol cosa, el meu correu electrònic:
hippy_vila@hotmail.com

I el meu reconet de les lletres:
www.ikebana19.blogspot.com