Et sento lluny

Hola Raks i ja osats, felicitats pel sant!!

I passem al poema. Ja t'he dit, m'agrada aquest poema. Les tres estrofetes que el constitueixen deixen una sensació de llunyania immensa.

La primera ens parla de les mans. Que són lluny, que les pren algú altre. El fet que diguis "encapritxaren" em fa pensar no en amor, sinó en desig. En atracció.

La segona, parles dels ulls. Aquesta estrofa la trobo preciosa. La foscor de la mirada, la intriga que desperten... se'm continua presentant com una qüestió de desig, alguna cosa com prohibida. Allò que es desitja amb la plena consciència que no es pot tenir. Un camí estret, impossible de travessar.

I finalment, ara sí que veig més sentiment. "et sento lluny". La contraposició entre el primer vers "torno a veure't entre la gent" i el segon "et sento lluny" remarca la soledat de l'autora. Contraposa un vers on el lector imagina soroll, gent, moviment, veus... amb un on l'autora es pot veure sola, aïllada, sentint només la llunyania i la malenconia que aquesta comporta.

Bé, de totes maneres, tot és una interpretació del tot subjectiva. Sigui com sigui, m'ha semblat un poema amb molta força, potser per la brevetat. I molt gràfic. Descrius tres imatges molt clares que expressen moltíssim amb pocs mots.

Enhorabona pel poema, i un barret per vós, ple de mirades clares i mans que s'atansen.


Salz.

curt però impactant,

m'ha encantat aquest *m'encapritxaren*! Trobo que t'ha quedat molt dolç en fer servir aquest passat recent.

Una llunyania que poc temps abans era proximitat...

He vist els teus crits! i t'encadeno a les flames de la inofensiva cadena de l'estiu (tot i que ja s'acabi) d'RC!

ens veiem per aquí!
que vagi bé,
Gemm@

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Ja veig que t'han publicat els relats!

Ara ja es pot dir que estàs dins del "mundillo RC" en majúscules...

Bé, jo només volia dir-te que tu dius que has descobert fa poc que escrius i això, jo també m'hi "dedico" de fa poc, tot i que cada cop trobo que tinc més facilitats i que m'agrada més i més. És una cosa que enganxa molt, t'ho adverteixo!

En fi, ja ens anirem trobant pels "móns virtuals"!!

Sol_ixent

De vegades ens sentim lluny de tothom que ens envolta, sols, sense un contace psíquic amb la persona que creiem tenir a prop.

De vegades t'envolta una gran multitud de gent i tu només penses en fugir lluny perquè una sensació immensa de tristesa t'envolta.

No obstant això, hi haurà un dia en què els ulls hi veuran més enllà de les paraules i sabràs tindre a prop a tots aquells a qui has sentit tant lluny.

Besets i continua escrivint!!

Anna

m'agraden els teus poemes. Els falta encara, com ho diria, madurar, però tenen un ritme molt molt agradable.
Ens veiem pel fòrum i ens comentem!

alba