Hi ha res més...

Hi ha res més..em pregunto,
Si al veure'ns el temps se'ns acaba,
Et mulles els llavis, i no sé si besar-te…

L'aigua que és clara, no pot imitar-te,
S'amaga el neguit, tremolen els dits ,
Tant a prop i ja començo a enyorar-te.

Les prens i no saben, les mans, si mirar-te.
Els teus ulls a besades, m'envermellen les galtes.

El cor encongit, el cos fuig de mi...i un desig,
Que de tan teu, se'm desprèn.