et necessito

Un relat de: carma

Va arribar un moment en que me'n vaig adonar. Devia tenir 9 o 10 anys. Les meves amigues sempre en parlaven, però jo no podia perquè no en tenia. Sempre venien a buscar-les ells, i els feien un petó molt suaument. A mi no em venia a busca ni em feia cap petó. Perquè? Perquè a mi? Jo també volia tenir-lo amb mi al meu avi! Però no, jo no el tenia. No havia sigut capaç d'adonar-me'n fins llavors. Em sentia culpable, no havia passat prous moments amb ell. A la meua memòria venia un tènue record d'ell. estava sentat a la cadira del menjador, sense dir res, mirant-me. Jo tenia 5 anys. Però aquell mateix any els seus ulls es van tancar per sempre. L'anava a veure i li parlava mirant al cel, com si m'escoltés, però quan vaig ser més gran me'n vaig adonar de que no m'escoltava, que no estava entre mi, i que no hi tornaria a estar més. Tenia una fotografia d'ell a l'estudi, sempre el mirava. I un dia als 9 o 10 anys quan me'n vaig adonar, vaig agafar la seva fotografia, el vaig mirar, i unes llàgrimes dolces van caure dels meus ulls. El necessitava. A penes havia tingut temps de conèixer-lo. El volia amb mi. Volia veure'l. Però res d'això podia passar. Només em podia lamentar per la seva absència. Des de llavors no ho he parat mai de pensar, perquè no vaig tindre l'oportunitat d'estar més temps amb ell? Són coses que passen, vull pensar. Només podia fer una cosa per a que ell estés content amb mi. Tocar un instrument. Sí, això el faria feliç. Ho vaig fer, però no m'agradava, i m'ho vaig deixar. Però vaig tocar a la mateixa banda on ell havia tocat, amb alguns dels seus companys. I vaig fer un dels seus somnis realitat, que la seva néta toqués un instrument. Em sento satisfeta, però et segueixo necessitant. Mai t'oblidaré.

Comentaris

  • Una mica de pau![Ofensiu]
    Underneath | 07-06-2007

    No creus,llunafosca, abans de llençar-vos a la jugular, que es possible pensar que pugui ser un simple error...

    Ara bé, fins i tot salvant això, no convé valorar les coses pel que son, i no per l'etiqueta que duen?

    Que t'ha destrossat el dia, llegir un xic de prosa on hi esperaveu poesia?

    Una mica de senderi, i respecte, ja de passada...

  • parlen sense saber res![Ofensiu]
    carma | 06-06-2007

    no es cap poema! es biografic!