sensacions I

com treure l'ànsia que em rosega per dintre, que va des dels peus fins als ulls, fins convertir-se en llàgrimes amargues que no s'arriben a derramar? com animar-me, pensant que el món no s'acaba aquí si tot el que em passa és dolent? com treure una solució? tantes preguntes voltant pel meu cap i cap resposta.
M'estic desfent molt poc a poc, molt lentament, per dintre, m'estic descomponent, i l'únic que em queda és aquest sentiment de soledat total. Puc estar envoltada d'un milió de persones i sentir-me sola, sense ningú. I em pregunto: que faig en aquest món? penso que sobro. quin és el meu destí? Si cada vegada que sembla que les coses aniran be, se'n va tot i es converteix en una il·lusió, com un edifici en construcció que es va desenvolupant i cada vegada és més gran, però no se sap perquè, es derrumba convertint-se en pols que amb el temps s'esvaeix i que l'únic que fa és nosa. Fa molt de temps que estic intentant treure una resposta. Plantegeu-vos-ho. Que feu en aquest món?