et miraré suau...

Em recorda, aquesta idea d'amor, a la que descriu Bob Marley a la cançó I wanna love you, inspirat en això o casualitat? Bé, al cap i a la fi, és l'amor modern, l'amor del segle XXI es podria dir. Esperem que frueixi de debò i tiri endavant: un amor entre iguals, que be sona... que platònic...

Capdelín! Ja hi has tornat! M'has tornat a agafar desprevinguda, amb aquest bell poema, que sinceramen, em fa posar la pell de gallina...és espectacular com descrius, la manera d'enamorarte de la persona...és...fantàstic!
Et faria res fer-ne ven aviat?^Ho necesito!

Petonets i abraaçdes!

uffff... m'encanta llegir els teus poemes
em quedo sempre sense paraules (i per això no comento mai)

gràcies per tots els teus meravellosos comentaris

una abraçada

i espero veure't a la trobada de relataires

És un poema preciós.
Si mai algú m'estima, vull que m'estimi així, deixant-me seguir sent jo i tenir les meves coses, i alhora compartir els moments... I quan jo estimi algú, també el vull estimar així... M'encanta aquest sentiment que transmets.

Per cert, moltissimes gràcies pels teus comentaris! M'han fet molta ilusió, i la veritat és que m'has fet sentir molt bé, fins i tot orgullosa. Sincerament, gràcies.

P.D. No t'estranyis si reps algun mail meu ;).

suau i tendre... molt dolç i sensible (s'assebla a l'autor, no?)... així és com és aquet poema tan i tan bonic... és preciós!!

És fenomental!! Gràcies per deixar llegir-nos poemes tan bonics!!
Segueix així...!!!

Un petó i una abraçada!!

Anna

Un poema molt suau, carrergat d'afecte cap algú important. No sé de que va la història, però segur captivaràs aquesta dona amb el poema!

Sort i salut