Et dic adéu

Un relat de: JOSEFINA

Si, amic Albert, et dic adéu, tot i que m'agradaria molt més dir-te ... a reveure !!
Havíem quedat en trobar-nos i parlar, però no havíem concretat el dia.
Estaves moix últimament, tots ho comentàvem.
Tenies poques ganes de parlar, desapareixies de les reunions el primer de tots, com mig d'amagat, com perque no es notés que ja no hi eres, però ho notàvem.
Ens feia por no caiguesis en una depresió i feiem mans i mànegues per distreuret.
No se si t'havies abandonat a mans de la tristesa, qui sap...
Qui sap el que et bullia per dins, qui sap el que et feia mal de cor, qui sap el que pensaves mentre esperaves que et vingués la son.
Tal vegada començaves a planejar algún nou llibre, o tal vegada intentaves trobar la manera de que aquell vellet del barri et fes entrega de la paperasa que tenia guardada dins d'un armari. Que no es perdés pas aquella informació, que no es perdes pas...
Ai Senyor!
Com ho farem ara, sense tú?
A qui trucarem quan tinguem una idea que volguem tirar endavant , per tal que ens aconselli?
Qui ocuparà el teu lloc a taula en els sopars-tertúlia?
Qui ocuparà la teva plaça en els jurats populars de les entitats del barri?
Qui ens parlarà d'aquells personatges de l'antiga vila de Gràcia, que ningú recordava ja ?
Qui ens farà creure que alguns polítics, no són dolents?
Sort que ens queden els records, de tantes hores compartides.
Ara mateix recordo l'homenatge a Ovidi Montllor, i com vas cantar "la canço de les balances" ...
Recordo també, la última Festa Major de Gràcia, quan durant la misa, et van saltar les llàgrimes. La última misa a la que assisties com a Conseller.
I recordo que deien que el que més t'agradava de menjar, eren les croquetes...
Perqué no et vas cuidar més?
Perqué no vas anar al metge després del primer avís?
Perqué vas permetre que un atac de cor se t'emportes tan lluny que no sabem com trobar-te?
Potser estaves tip de tots nosaltres?
No, no ho crec.
Aleshores... perqué?
Encara ens has deixat molta feina per fer, moltísima.
Haurem d'intentar que posin el teu nom a algún carrer de la nostra Gràcia, tan bonica i tan estimada per tú.
Adéu Albert, bon amic, adéu ... tot i que m'agradaria més dir-te ... a reveure !!


Comentaris

  • La perdua d' un company[Ofensiu]
    Avet_blau | 04-11-2007

    La perdua d' un company
    ha de ser dura, molt dura,
    es desmonta el castell, desde el pilar base
    i costa , si es pot , trobar un recanvi;
    que mai serà igual.
    es la llei de la vida,
    a voltes terriblement injusta.
    a vegades els camins acaben en un precipi sobtat, que mai avisa.
    Avet_blau

  • Retrobar-se[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-11-2007 | Valoració: 10

    Una despedida que fa brotar sentiments. Hauríem de suposar que som tots vius, i junts, que no ens separa res. Perque aquestes separacions fan mal quan es tracta d'algú que pot haver sigut tan proper...
    Jo vaig perdre la meva mare als meus setze anys, i des de llavors viatjo al més enllà i sóc amb ella.


    Sergi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).