Et demano perdó

Un relat de: Salva

Unes gotes de sang em van regalimar per la boca. Tenia el llavi partit i totes les dents adolorides. Ell m'abraçava plorant i suplicant-me perdó. A vegades li agafen aquests rampells, però tots aquests anys s'ha portat molt bé amb mi. A la nit vam fer les paus apassionadament, la veritat és em va ajudar a oblidar que ja era el terçer cop que li passava en aquell mes. Cada nit, inmersa en el tacte de la seva pell, pensava que sería l'ultim cop i sempre li ho donava tot perque millorés.

L'endemà em va regalar un ram de roses al tornar de l'entrenament. En Dani és el millor davanter de la història del futbol. Sempre l'havia admirat i era un impossible per a mi fins que vam coincidir en aquella rave. Jo només tenia divuit anys i volia viure la vida intensament. Ja sabia el que buscava en mi quan em va convidar a anar al seu descapotable. La meva sorpresa va arribar quan, uns dies més tard em va trucar i vam quedar i vam sortir i ens vam coneixer i vam compartir il.lusions i ja fa gairebé set anys de tot aixo.

Vaig posar les roses al costat dels clavells que m'havia regalat ja feia tres dies. Vaig procurar no discutir amb ell i ser el més servicial possible. Em vaig oferir per anar a l'habitació, però ell va prefereir quedar-se mirant la tele al menjador. Els dimarts a la nit feien el seu programa preferit. Un espectacle d'humor amb el monologuista més famós de la televisió, en Jaume Font. Jo mai el mirava el seu programa. Veure en Jaume, el que havia sigut el meu novio de l'adolescencia em portava mals records. Només vaig sortir amb ell per curiositat, perque era el simpatic de la classe però el seu fisic mai m'havia atret en absolut. Quan el programa va acabar, en Dani va venir cap a l'habitació on jo l'esperava amb un conjunt de roba interior molt insinuant, però em va repetir que estava molt cansat i que volia dormir.

Desconec quin instint em va portar el següent dimarts davant de l'edifici de TV27, on treballava en Jaume. Potser per demanar-li perdó per haver-li sigut infidel fa set anys o potser perque tenia els braços plens de blaus i rascades i temia per la meva vida. El cas es que ho vaig fer i que em va costar convençer als de recepció per a que el cridessin. Però al final vam poder parlar. Va ser molt amable amb mi. Sempre ho havia estat. Vaig ser jo que vaig ser injusta amb ell. Em va deixar veure el programa des de la sala d'edició, però no vaig gosar dir-li tot allò dels rampells ni de les ferides. Vaig passar una bona nit. Vaig riure molt amb el seu humor ironic i vaig recordar que mai saps el que tens fins que ho perds.

Quan vaig arribar a casa, en Dani estava enfadat perque havia tornat tant tard, li vaig dir que havia estat a casa d'una amiga, però no s'ho va creure. Em va dir que era una puta i em va donar una bofetada. Vaig intentar resistir-me, però en Dani era molt fort. Va estripar-me el vestit i em va dir cridant que ell era l'unic que podia estar amb mi. Jo li repetia que no, que no havia estat amb ningù més. Em va arrossegar pel terra fins a estirar-me al llit. Jo no parava de cridar, aquest cop en Dani semblava boig. Vaig pensar que, segurament aquella seria la meva ultima nit.

Llavors, unes gotes de sang li van regalimar per la boca...en Dani era mort.

Comentaris

  • Una temàtica molt delicada[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 17-11-2005 | Valoració: 10

    (veig que aprofites per fer una mica de crítica social, la qual cosa mereix la meva admiració) i un final certament desconcertant. Un final obert. Ella és qui el mata? Surt el mologuista Jaume Font i se'l carrega per darrera?

    Últimament m'aficiono cada vegada més a aquest tipus de finals, perquè de vegades penso que és la millor manera d'acabar un relat d'intriga.

    En tot cas, aquest en particular, molt ben trobat. La meva sincera enhorabona.

    Vicenç