Conte versemblant d'un cavaller errant del segle XXI

Conten alguns mercaders extracomunitaris que a la vila cristiana de l'Hospitalet va néixer un gentilhome pobre en monedes i en virtuts, i per si això us semblés poc, també era pobre en amor, doncs els seus pares el veien més com una càrrega que com una benedicció de nostre altíssim senyor. Malgrat aquestes dificultats, el gentilhome, anomenat Quico es va interessar per el noble art de la policia i amb l'ajuda d'un prestigiós capità va aconseguir que l'ordenessin agent de tràfic. D'aquesta manera comencen les aventures d'en Quico, que un dia va muntar a la seva moto i va decidir erradicar les injustícies del nostre món.

Primerament, el formós Quico va arribar a les verdes terres del parc de Collserola, lloc on va veure la primera injustícia: un grup de joves estaven consumint substàncies prohibides. Sense rumiar-s'ho dos cops, en Quico va desenfundar la seva llança i va descavalcar un dels seus rivals, tant fort va ser l'impacte que el jove va morir a l'instant. Els altres malfactors van jurar deixar les males arts del "trapicheo" i van fugir. Més tard, en Quico es va aturar en una gasolinera de Barcelona, per tal d'alimentar al seu company de batalles. En aquell desolat indret hi va trobar l'especulació ecònomica dels mercaders. Quan va veure el preu del farratge va treure el seu punyal i va degollar al petitburgés. Molt content de les honorables gestes que havia comès, en Quico va decidir cercar una donzella de cor gentil per tal d'oferir-li el seu amor. I la va trobar als afores del Camp Nou, però mentre estaven gaudint de la passió, en Quico es va adonar que la formosa donzella, en realitat era un gentilhome disfressat. Davant d'aquesta ofensa a les virtuts humanes, el nostre heroi va colpejar el cap de l'impostor amb tanta fúria que el va deixar a punt per l'extremaunció. En Quico va tornar a la capital feudal de Barcelona, però a l'entrada va trobar uns altres policies que vigilaven el camí i justaven amb qualsevol que intentava atravessar-lo. Ràpidament va tornar a treure l'arma i la va utilitzar amb dos dels cavallers, però abans de poder carregar contra el tercer, aquest li va fer una ferida mortal amb una alabarda i en Quico va caure abatut.

En Quico va ser reclòs a la fortalesa de Can Brians falsament acusat de faltes a l'ordre de policia, però no van passar gaires jorns fins que, ajudat d'uns llençols va poder fugir de la captivitat. Caminant a peu, el transport dels plebeus, va arribar a la tranquil.la vila de Sant Esteve Sesrovires. Allí va ser on va descobrir un indret allunyat de les injustícies del món i s'hi va instal.lar. Tant agraciats eren els gentilhomes d'aquesta contrada que al cap d'un temps li van recomanar de mudar-se a una residència per a antics cavallers assenyats situada a la vila de Sant Boi. I en aquesta residència el nostre cavaller va acabar de passar els seus dies.