Estúpids caps de setmana

Som divendres, les vuit del vespre. Camino per la tètrica estació on la gent s'agarbera a l'espera del bus que el portarà al seu destí, potser de vacances o simplement a l'encontre d'un familiar, d'un amic... Amb el cap cot observo el nerviosisme d'aquells que m'envolten. La majoria de la multitud camina àgil, arrossega les maletes produint un soroll eixordador, molest per aquelles que ocupen el temps d'espera llegint els diaris abandonats als bancs de l'estació. D'altres, aprofiten fins l'últim instant per dir-se adéu enmig de besos apassionats, com si aquell instant fos l'últim polsim d'amor als seus cossos.
Jo, divago pensativa en els meus móns. Els ulls em cremen i quelcom dins el meu pit ferma produint-li un dolor agut. M'agradaria poder plorar, deixar-me a l'abisme de les llàgrimes per espoliar de dins meu tot el malestar, el dolor, la tristesa amarga...
Intento deixar la meva ment en blanc i abandonar per uns moments els problemes, que llisquin pel meu cos com un sòlid oleaginós. Però no puc. La meva ment processa a una velocitat insostenible; sentiments, imatges, records... Actuen com a cossos del cristall més fi clavant-se per les parts més afeblides del meu cos. La culpa em recorda una vegada més el meu histrionisme i em demana empatia per aquells que conformen el meu nucli familiar. Sense adonar-me'n, em repeteixen sempre on és aquella nena que es desvivia pels seus, que únicament estava tranquil·la enmig del caliu familiar, que actuava en acord amb els designis dels altres, obviant que en ella també hi havia una vida, una persona.
Avui li han ensenyat que no necessita res més important que ella mateixa, construir la seva pròpia escala de valors i estimar-se...
Les lliçons han estat sovint dures d'acceptar i per elles ha lluitat amb rivals ardits, rumbs annexats, però sense fi... I encara avui, demana a la lluna que l'ajudi a obrir els ulls cada matí i li doni forces per seguir la lluita.
Mentre, algú encara li recorda contínuament que ha canviat massa i amb la seva mirada penetrant li demana que torni enrere.