Estupidesa admirable

Un relat de: Florenci Salesas i Pla

Els excursionistes surten molt atabalats de la ciutat, amb l'objectiu de recórrer avui mateix tot el trajecte previst. Per la seva actitud brusca queda clar que l'hivern els posa molt neguitosos i violents.

Per no perdre el temps, es renten les dents i es poleixen la barba, l'un a l'altre, sense deturar el pas ni despenjar-se la motxilla de l'esquena; sempre endavant i amb els ulls ben oberts: evitaran xocar amb els salzes blancs, garrofers, mimbreres o roures pubescents que hi ha pels marges del camí (tot i l'esvalotament que porten, mai empren la paraula genèrica "arbre"; anomenant com cal a tot vegetal amb que topen).

Quan, desprès d'una bona caminada, arriben al cim perillosíssim, s'esveren encara més: l'un rodola pel terra; l'altre fa el ximple amb una branca de figuera, mentre el gruix de l'expedició, en despenjar-se l'equipatge, canta, salta i pica de mans. De lluny semblen pilotetes negres que reboten pel terra, una vegada les ha evacuat una cabra; de prop l'espectacle acolloneix bastant.

Enmig l'emoció, en Brown (el més intel·ligent de tots), s'ensopega amb un esbarzer de nom impronunciable, rodola pel pendent i es precipita al buit. No queda clar si mor esclafat perquè no se sent cap so.

Esfereïment general:

En Pierre li engega al Palomo (el cap de les colònies) que rés d'això no hauria passat si hagués deixat venir dones; aquestes són molt més assenyades. En Palomo, poc disposat a carregar amb tota la culpa, acusa, d'una manera força lletja, a en Tofi. En Tofi, que de babau no en te rés i se la veu venir, recull la seva motxilla i surt esperitat pendent avall. Això deixa clar a la resta d'homes que no hi ha dubte sobre qui ha estat el culpable de tanta negligència evitable i inicien la seva cacera. La natura humana es tan previsible que fa que tot acabi com el rosari de l'aurora: n'estalviarem els detalls.

Un savi em va dir una vegada que la gent, sobretot quant anem en colla, confiem massa en les primeres alegries.

Jo penso que tot és, més aviat, una qüestió de manca de planificació i, tot i que la meva opinió és discutible com totes, a mi sempre m'ha estat molt útil.

Comentaris

  • he rigut una bona estona[Ofensiu]
    Sonyes | 23-10-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat el que has dit sobre les dones assenyades. és un bon relat amb tocs d'humor sense fer-se pesat!
    Salut!

  • Jajajaja! [Ofensiu]
    Unaquimera | 25-03-2007 | Valoració: 10

    Com que no sóc pilosa, no em puc ofendre...

    Com que m'encanta riure, t'he d'agrair aquest relat, amb alguns tocs d'ironia genials i un plantejament que de vegades s'agafa del bracet surrealista de la creació amb referents subjectius d'autor, que m'ha fet passar uns moments realment bons i divertits...

    Com que a més exposa la idea ( i no la desmenteix en cap moment ) de què les dones som uns esser assenyats, t'envio una abraçada de les que no confien en les primeres alegries, sinó ben planificada, que espera ser ben rebuda,
    Unaquimera