Estimats Reis d'Orient

Sé que no he estat gaire bon minyó aquest any, he fet algunes malifetes importants i espero que em creieu quan us dic que estic molt penedit. La mare em diu que no n'hi ha per tant, però clar què n'ha de dir, ella és la meva mare.

Fa temps, per ser més concret, uns quants anys que us demano el mateix i dec suposar que amb la gran feina que teniu i que la meva bondat tampoc és prodigiosa provoca que passeu de llarg.

Us proposo un tracte a vosaltres que sabeu de màgia. Porteu-me una mica d'allò que en diuen felicitat, no en vull gaire, amb una llavor ja em conformo. La plantaria i la regaria cada dia perquè en nasqués una il.lusió. Tot això a crèdit, clar està. Un cop tingués il.lusió feta a base de felicitat us recompensaria els interessos compartint les llavors que ha fet la planta de la felicitat amb aquells que no tenen ni forces per somriure com jo ara.

De voluntat no en vull, perquè voluntat sense il.lusió i per tant, sense felicitat fa mal, dónes més del que tens i et deixa sense res.

Estigueu tranquils, tampoc em faré masses esperances perquè de les paraules ja en tinc recances. Segurament arribareu al meu carrer, però no al meu balcó, un altre any que em trobaré les sabates buides del que vull, d'allò que necessito. No patiu, de llàgrimes ja no en tinc, ja m'hi he habituat i, suposo, que un altre any el podré esperar.