Estimat estel!

Un relat de: Somiadora Emboirada

En aquesta nit d'estels
el cel està cobert
d'una capa densa
emboltada per molts d'ells.

No deixo de mirar-los,
i de sobte el veig,
és inmens i brilla
amb tot el seu color i llum.

Quan el miro i contemplo
tots els altres desapareixen,
només puc fixar-me
en com n'és de bonic.

No tinc ulls per cap altre,
ell els ecplipsa a tots,
però el que més em preocupa
i que em costa de saber
és que amb el que jo l'estimo
i em fixo amb ell,
ni tan sols s'imagina que existeixo.

Comentaris

  • Hola Marta,[Ofensiu]
    Naiade | 04-12-2007

    Feia dies que no et visitava i m'alegro d'haver-ho fet. Un poema molt bo, que descriu l'immens romanticisme que et posseeix. Això que dius és comú de sentir-ho quant ets molt jove, com tu. El que de vegades ens sorprèn és que potser sí que sap que existeixes i potser també s'ha fixat amb tu, però són tan o més tallats ells que nosaltres. Potser tan sols ha de passar el temps.
    Ànims i endavant

    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de Somiadora Emboirada

Somiadora Emboirada

28 Relats

55 Comentaris

35075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Llibertat i sentiments són dos paraules que em defineixen. Em considero una persona carregada d'emocions i sentiments, que la més insignificant brisa d'aire em pot despertar alguna cosa i fer-me plorar. Aquests sentiments que porto dins, no tinc la facilitat de trure'ls a fora, no els puc alliberar si no és per escrit. Aquest és el resultat i la causa dels meus escrits: uns sentiments que porto dintre i que no hi ha manera d'exterioritzar-los si no és per escrit.




somnisemboirats.blogspot.com