Estimat enigme

estimat enigme,
mig home, mig màgia...

Voldria descobrir
l'univers que m'esguarda
viatjar entre les estrelles
dels teus somnis...

Voldria que estimessis sempre
la música, tal com ho fas.

Voldria que l'aire
mai t'apagués els somnis
i que et brillessin els ulls
quan contemples el cel...

que mai deixessis de sorprendre't
de la gent.
que sempre trobessis
la clau de la màgia

i que et recomencés el món
amb cada batec nou...

Voldria que, com ara,
creguessis en les fades
i que el temps passés
submís a la teva mirada.

Esguarda't, estima't
meravella't d'existir
(i oblida't una mica
del món que ens envolta)
- una mica i prou -
i contempla l'ànima dels arbres
i els estels.