estels de colors

els estels de colors són com els pensasments,, les il.lusions, i els desitjos... i en el fons retornar a la vida d'infant, amb pensament pur,

Quant de temps! Com pots veure, encara rondo per aquí, tot i que menys del que voldira... Ara feia dies i dies que no et llegia, i en tornar a fer-ho, he recordat perquè em vas encisar des del primer moment: perquè escrius el que em cal llegir! Tots necessitem un estel, on poder mirar quan no sapiguem on dirigir els ulls, on poder agafar-se quan no tinguem a ningú. Jo he tingut la sort de tenir sempre al meu costat a persones que m'han estimat molt i que sempre m'han fet costat, sense elles no sé que hauria fet. Però també hi ha hagut persones com tu, que apareixen un bon dia, dedicant-me una poesia quan més ho necessitava. Sàpigues que no he oblidat aquell "No ploris Queca". I no ho faig.
Moltíssims petons i fortes abraçades, i tot amb un somrís ben alegre!!
Cuida't!

Es bo. No quedaria malament les frases més llargues, guanyaria en dicció.

Tot i que admeto que les frases curtes també tenen la seva gràcia.

M'ha agradat aquest i d'altres poemes teus que he llegit. Trobo que si fossin les frases més llarges serien més fàcils de llegir (Ho dic per les pautes) i guanyarien en qualitat.

si tots poguessim ser com els estels, només viuríem de sensacions. M'agrada molt aquest cúmul de textures...és un poema que transmet armonia...

La barreja de sensacions que produeix el vol de l'estel, ple de colors i dibuixant formes i figures invisibles, com els nostres propis somnis.
Sensació de llibertat el seu contacte amb els cel i els núvols, tendresa i màgia per als nostres ulls i per nostre cor enamorat de la vida.
M'agradat molt, és tendre i dolç, amb una mica de melangia del qui contempla i s'endinsa...

Una abraçada!