Estat, una estructura massa cara.

Estat, una estructura massa cara.

Les denuncies relatives a la desatenció de : gent gran, joves, dones ,.... el creixement exponencial del nombre d'exclosos del mal anomenat "estat del benestar ", a Catalunya, campiona - per les dades que tenim - supera el 20% , és a dir un milió quatre-centes mil persones !. Son senyals reiterades d'aquest funcionament inadequat de la màquina administrativa.

En el primer feixisme, les despeses fixes del Estat eren - en relació a les actuals - percentualment insignificants, en aquell moment històric una gran part de la població, feia de forma - diguem-ne desinteressada - tasques de suport a l'Estat: control de les minories, delació de conductes sospitoses, aplicació de la política tant actual de l'atac preventiu ,..... lògicament ha calgut incorporar en nòmina una bona part d'aquestes persones; també en ampliar-se el ventall d'opcions polítiques, ha calgut ampliar el nombre de "menjadores" de que disposava el regim de Partit Únic.

Avui l'Estat és l'empresa que te més treballadors , i l'única que enlloc d'aplicar les noves tecnologies a la reducció del pes de la ma d'obra, contracta ,i contracta ,i contracta com si els diners ploguessin del cel. Aquesta pràctica implica per als ciutadans alhora que un fort increment en la seva contribució a les despeses públiques, la constatació d'un clar retrocés en la quantitat i qualitat dels serveis públics, tota vegada que la major part dels ingressos s'han d'aplicar al pagament de les nòmines dels funcionaris i/o treballadors de les diverses administracions.

Qui no coneix algú que cansat de patir, i en ocasions endeutant-se per a fer-ho, s'ha posat en mans de la sanitat privada ?. Caldria que la ciutadania tingues dades precises, sobre el nombre real de metges i infermeres que fan tasques estrictament mèdiques dins de la seguretat social; també fora interessant conèixer la raó vertadera de la exempció fiscal de que gaudeixen els col·lectius mèdics i similars. De veritat algú creu que els dentistes - com un exemple - declaren fins la més mínima intervenció bucal ?. Una deducció del 100% en la renda de les persones físiques per les despeses mèdiques acreditades comportaria possiblement un increment de la recaptació fiscal d'entre un 10 i un 20%.. Perquè l'administració no te cap interès en comprovar aquesta hipòtesi ?

Qualsevol reducció del cost de manteniment d'aquest model d'Estat, parlem des d'un modest 1% en endavant, permetria solucionar el greu problema de les anomenades residències "patera" d'ancians, on amb el coneixement, i si més no l'acció permissiva de l'administració, les persones grans son objecte de tota mena de vexacions i abusos. Permetria alleugerir els brutals costos en llars bressol i/o guarderies infantils, que suporten les famílies treballadores amb fills menuts. Permetria posar en el mercat vivendes assequibles per als joves. Permetria atendre de forma adequada als milions de persones que pateixen - avui, ara, aquí ! - el que s'anomena eufemisticament "exclusió social ". Permetria fer realitat la conciliació de la vida laboral i familiar, més enllà de les proclames que de tot plegat en fan els nostres polítics en ocasió de les conteses electorals.

Aquesta Estat els ciutadans no ens el podem permetre. Està però clar que la forma d'expressar-ho és justament la contraria de la que s'està fent; cal bandejar els Partits Polítics tradicionals; cal posar en marxa altres mecanismes de representació; i per damunt de tot, cal fer-se presents a les urnes de votació. Actualment la suma total dels vots emesos, és molt inferior a la meitat del nombre de persones que viuen al nostre país; s'ha de tenir molt present que fins als divuit anys no es te dret al vot. Els actuals polítics en el millor dels casos, es representen únicament a ells mateixos, i/o a la suma dels afiliats i familiars.

En el camí vers una veritable redistribució de la renda, de la implantació d'una justícia real, anem molt endarrerits, i val a dir-ho amic lector, no podem passar la responsabilitat a ningú altre, les coses estan així per culpa nostra........ Quan comencem a treballar ?

© Antonio Mora Vergés