Estar sense ser-hi

que tot i semblar-ho no et tenia entre els meus braços.

que buscaves a una altra mentre a mi em tenies...

Cosa de sentiments sempre és més complicada del que sol semblar-nos...

ens veiem per aquí!
que vagi bé,
Gemm@

Aprofito per a encadenar-te a les flames d'RC!

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Sobre la llengua, t'he de dir que he trobat una incorrecció del ver ser/estar, tot i que el títol m'ha agradat molt. Es tracta de: Em dol pensar que no estaves mentre et veia

Després algun problema amb el pronoms febles, una que deu ser un error (De fet, sense saber-"hi") i l'altre que ha fet que tota la frase perdés sentit, almenys per mi (Però no en veuràs les llàgrimes de tant dolor).
Una última cosa en el sentit formal: el verb tindre és incorrecte almenys de manera escrita, el correcte és tenir.

Respecte al contingut, m'ha agradat prou, exactament molt el títol, força el principi, i poc el final; malgrat tot, per la brevetat crec que no puc opinar encara sobre la teva literatura... continuaré llegint-te i comentant-te.

-Filladelvent-

es un text molt ben escrit, però no hi estic d'acord, el rencor i la venjança no hauria de ser la solució al dolor
to i així trobo molt interessant la teva forma d'escriure, a partir d'ara et llegiré

que no l'havia vist.. se m'ha colat aquest!! És molt maco i valent, m'agrada, sempre dius moltes coses amb poques paraules!!

Hi ha una frase que m'ha recordat el teu relat.. " el que no sap per quin camí arribar a la mar, a de buscar el riu per company" tan de bo ho trobis !!

Petonets

Yuna