Cercador
Al fruit prohibit
Un relat de: TempusFugit- Compartir:
He trobat la meva poma en arbre forani. I sé que és pecat, però si se'm permetés, de bon grat la colliria. I després d'haver fruït tornaria a ser pecadora. Ara, jo fruit pecaminós i ell, ell no se'n podria estar. Primer creia que la desitjava per prohibida però me n'he adonat que és perquè és sucosa.
M'asseuré a diari sota el pomer esperant la tempesta que la faci caure i l'agafaré al vol. Però tem que la veuré caure i pansir-se i fins i tot els cucs la devoraran sense pietat i jo mai, mai, li hauré pogut pegar queixalada.
Tot i poma ensucrada, assaborir-la en la distància em deixa un regust amarg.
Comentaris
-
Sí![Ofensiu]filladelvent | 16-05-2006
Ja l'havia llegit també, i és un fantàstic primer relat! És sensual, ben escrit, molt treballat d'imatges, proper, humà, honest... m'encanta. I li trobo una forta al meu relat "L'anti-Eva", escrit ja fa temps odiant a un dels molts Adàns que corren. L'anti-Eva no pot ser ningú altre que el mateix déu, que en fets terrenals, vindria a ser la dona que li pren el seu Adàn a Eva...
Felicitats. Et continuaré llegint.
-Filladelvent- -
Ostres... [Ofensiu]Yuna | 03-05-2006
M' ha agradat moltíssim el teu relat. Hi ha tantes metàfores dins la crua realitat que exposes, que ajuda molt a entendre-la.
Els altres que he llegit teus també m'han agradat, però aquest, encara més.
Enhorabona i benvingut
Yuna