Espines

Un relat de: JOSEFINA

Sents punxades, et mires els dits i veus les espines clavades.
No saps pas si te les has treure amb unes pinces, o estirant amb les dents.
Segueixes amb el dolor de les punxades.
Una llagrimeta rodola per la galta.
Ai quin dolor !
Qui et manava arrencar aquella rosa amb tanta fúria ...
Una de les punxes s'ha quedat clavada tan endins, que no se pas si la podràs treure mai.
No hi ha manera de comptar quantes espines has pres la mà pel coixinet de les agulles de cap.
Quines punxades !! quin mal !!
Posa't una mica d'esperit de vi amb un floc de cotó.
No ploris més.
No ho facis.
Tanca els ulls i fes com si no t'haguessis apropat mai al roser.
Be, fes-ho ... si pots.

Comentaris

  • Sense espines la vida seria fàcil[Ofensiu]
    Avet_blau | 13-01-2008 | Valoració: 10

    Les roses sintetitzen prou be la vida
    color preciós, aroma intens,
    però també espines que protegeixen,
    i cal saber-la collir amb suavitat,.

    Sense espines la vida seria fàcil,
    i la rosa perdria el desig prohibit,
    la lluita per aconseguir-la,
    rescatant-la de la seva protecció d' espines.

    Avet

  • No hi ha rosa sense espines...[Ofensiu]
    onatge | 13-01-2008 | Valoració: 9

    De vegades ens cal alguna espina per conservar el record... Altres encara ens queda l'espina quan ja hem enterrat el record...

    I hi ha espines que com molt bé tu dius, ens quedaran per sempre. Potser d'elles en naixeran noves roses.

    onatge.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

119081 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).