Cercador
Espiant la rialla
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Com en seria de preciosa la meva vida,
si pogués saber quan puc riure;
si entengués tan sols per un moment,
que hi ha coses que són fàcils i senzilles quan m'envolten,
i divertides i sinceres quan m'atrapen.
Malgrat veure'm torsat en el què sóc,
segueixo mirant-me la rialla amb el pas ben ferm;
segueixo espiant-la per on se'm vol amagar...
quan voldria sentir-me alegre per tot,
i amb tot.
Comentaris
-
pensa que pensaràs......[Ofensiu]clariana | 16-09-2006
i a quina conclusió arribaràs??
que potser veus poc filòsòfics als lectors.
està prou be!
-
no ho sé[Ofensiu]laia | 07-08-2005
no ho sé, un poema un xic estrany, que crec que resulta més per la reflexió filosòfica o amorosa que no pas lírica...
no l'hauré acabat d'entendre, o no l'hauré llegit com l'hauria d'haver llegit -
La rialla no pregunta avans d'esclatar[Ofensiu]blaumar | 24-07-2005
Però nosaltres sempre volem saver ,..quan comença i sobretot quan s'acabarà- mal que sigui enmudint o restant seriosament callats
-
hi he anat a parar de casualitat[Ofensiu]Tiamat | 09-04-2005
i m'ha agradat moltíssim
felicitats, de debó
una abraçada
Tiamat -
S'amaga la rialla[Ofensiu]Sergi Yagüe Garcia | 25-10-2004 | Valoració: 9
als racons secrets,
pintats d'alegria,
d'espurna,
de tendresa,
a les cambres de seda
del teu talent
de poeta.
Un preciós poema, de títol exquisit, Marc.
Enhorabona.
Sergi.
-
somriures[Ofensiu]mar - montse assens | 25-10-2004 | Valoració: 10
no trobes
on s'ha amagat
la rialla...
busca-la en el somriure
dels que et llegim
:-)
una abraçada
i
un somriure
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
874193 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.