Espiant la rialla

Un relat de: Marc Freixas

Com en seria de preciosa la meva vida,
si pogués saber quan puc riure;
si entengués tan sols per un moment,
que hi ha coses que són fàcils i senzilles quan m'envolten,
i divertides i sinceres quan m'atrapen.

Malgrat veure'm torsat en el què sóc,
segueixo mirant-me la rialla amb el pas ben ferm;
segueixo espiant-la per on se'm vol amagar...

quan voldria sentir-me alegre per tot,
i amb tot.

Comentaris

  • pensa que pensaràs......[Ofensiu]
    clariana | 16-09-2006

    i a quina conclusió arribaràs??

    que potser veus poc filòsòfics als lectors.

    està prou be!

  • no ho sé[Ofensiu]
    laia | 07-08-2005

    no ho sé, un poema un xic estrany, que crec que resulta més per la reflexió filosòfica o amorosa que no pas lírica...
    no l'hauré acabat d'entendre, o no l'hauré llegit com l'hauria d'haver llegit

  • La rialla no pregunta avans d'esclatar[Ofensiu]
    blaumar | 24-07-2005

    Però nosaltres sempre volem saver ,..quan comença i sobretot quan s'acabarà- mal que sigui enmudint o restant seriosament callats

  • hi he anat a parar de casualitat[Ofensiu]
    Tiamat | 09-04-2005

    i m'ha agradat moltíssim

    felicitats, de debó

    una abraçada

    Tiamat

  • S'amaga la rialla[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 25-10-2004 | Valoració: 9


    als racons secrets,
    pintats d'alegria,
    d'espurna,
    de tendresa,
    a les cambres de seda
    del teu talent
    de poeta.

    Un preciós poema, de títol exquisit, Marc.

    Enhorabona.

    Sergi.

  • somriures[Ofensiu]
    mar - montse assens | 25-10-2004 | Valoració: 10

    no trobes
    on s'ha amagat
    la rialla...

    busca-la en el somriure
    dels que et llegim
    :-)
    una abraçada
    i
    un somriure

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.