La Bo

Un relat de: Poesia catalana
Falsos ídols, signes, mentalitats
Necessitats satisfetes
Complir la funció al teatre de la vida
Per satisfer Necessitats
No és una vida aleshores
És una programació... Genètica...
Un cop debuggeges arribes al oracle
Ell té la capacitat de estar satisfet
Seguretat, aliment, reproducció
Necessitats...
Què són pagades a la màxima perversió
L'axioma; cantes vegades es repeteix
La deshumanització que toleres?
Necessito satisfer les meves
Buidar, caminar, omplir...l'ànima
La teva i la meva
Bo

Comentaris

  • Complaure's en la vida. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-06-2024 | Valoració: 10

    Un poema molt profund, dins de l'ànima que l'escrius, sobretot en buidar i en l'ànima i també en les necessitats.
    És la crítica dels ídols.
    Molt bo, aquest de "La bo".

    Enhorabona.

    Cordialment.

    Perla de vellut.

  • Satisfer...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 24-06-2024

    els instints bàsics, seguir les necessitats marcades, el poder del materialisme al màxim exponent, deixant de banda la satisfacció i la plenitud de l'ànima.
    Un poema profund i enriquidor per reflexionar.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Poesia catalana

Poesia catalana

16 Relats

35 Comentaris

1781 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
https://techno1234567890987654321.wordpress.com/category/ciberpunk/