Cercador
La ment
Un relat de: Poesia catalana- Compartir:
Qui desconeix la ment pateix
No t'aferris a rés
La ment s'aferra a tot
Si l'ànima s'en lliure creix
Si em mires al ulls
Veus com em bull
La meva ànima ardent
I com el foc valent
Avanço literalment
Cap a la mort
I amb gran cor
Accepto...
Que tot és efímer
I accepto
Patir val diners
Que avorreixo
Amor aquí et deixo
No t'aferris a rés
La ment s'aferra a tot
Si l'ànima s'en lliure creix
Si em mires al ulls
Veus com em bull
La meva ànima ardent
I com el foc valent
Avanço literalment
Cap a la mort
I amb gran cor
Accepto...
Que tot és efímer
I accepto
Patir val diners
Que avorreixo
Amor aquí et deixo
Comentaris
-
El món és esfímer. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-06-2024 | Valoració: 10
Un poema ben expressat, on la ment es desenvolupa de principi a la fi, on acceptes patir i avorreixes a la vegada. Molt penetrant.
M'ha agradat com ho planteges.
Cordialment.
Perla de vellut.
-
Acceptació[Ofensiu]Rosa Gubau | 15-06-2024 | Valoració: 10
La ment, el cor, l'ànima, penso que són complentàries. Cadascuna té la sea funció. Cal saber utilitzar-les sense capficarse en cap d'elles. Tot i que és una gran veritat, que la ment, és molt poderosa i sempre vol dirigir i controlar-ho tot, i hem de procurar, no deixar-nos arrossegar per ella. Acceptar aquesta realitat que és la base.
Un poema profund i sensible amb un gran missatge.
Molt bo.
Rosa.
l´Autor
16 Relats
35 Comentaris
1800 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00