ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT TIRS. PLA DE SANT TIRS. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El Jordi Vila Junca publica una fotografia de l'església de Sant Tirs , al
nucli homònim conegut com el Pla de Sant Tirs, al terme de Ribera d’Urgella t a
la comarca de l’Urgell sobirà.

Des del mateix enquadrament  l’any 1984 , la retratava el misteriós/a  A.Moras , 
del que a dia d’avui no me’n donaven noticia ni l’Arxiu Nacional de Catalunya,
ni Patrimoni Gencat, ni el Bisbat d’Urgell, sou pregats de fer-nos arribar a l’email
coneixercatalunya@gmail.com  almenys les seves dades bàsiques, nom propi,
cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs – si fos els cas – i les
seves qualificacions  tècniques.  El REINO DE ESPAÑA és un indret curiós, no
tenim dades d’algú que feia una gran tasca en l’àmbit de la divulgació del
Patrimoni Històric, i sabem fil per randa les misèries d’alguns que obtenien
les seves qualificacions acadèmiques de forma - si més no sospitosa - , i que
es presenten a si mateixos com a models de conducta. 

 

Sobta un xic aquesta advocació  de Sant
Tirs , un sant màrtir venerat al cristianisme, que segons la tradicions  va morir martiritzat a Sozòpolis de Pisídia, a
Frígia.

Patrimonis Gencat en diu ;  edifici
religiós d'una nau. Construcció rústega de pedres sense fer filades. L'interior
és arrebossat amb motius barrocs i no permet veure l'estructura.

La població, és esmentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de
l'any 839.

Església d'una sola nau amb almenys una ampliació cap a llevant, capçada a
l'est amb capçalera plana. La nau és coberta amb una volta de canó amb
llunetes, dividida en quatre seccions mitjançant tres arcs faixons, que es
perllonguen en sengles pilastres sobre els murs laterals de la nau, coronats
amb capitells compostos. Els murs queden separats de les voltes per un fris
motllurat força desenvolupat. Cada tram de volta presenta una clau de guix que,
en el cas dels tres primers trams és una motllura de perfil semicircular que forma
un cercle, i en el cas de tram presbiteral presenta decoració vegetal.

 

Al primer tram de la nau hi ha un cor de fusta en alt, sostingut per una
estructura d'obra que s'obre a la nau en arc carpanell. A cadascun dels tres
trams següents s'obren a banda i banda capelles poc profundes en arc de mig
punt que contenen un altar. Només en el cas de la primera capella lateral
esquerra, mirant des de l'altar major, hi ha una variació important en la
tònica general. Aquesta capella, dedicada al Sant Crist, és molt més profunda i
forma una estança de planta rectangular, coberta amb cúpula sobre petxines,
sobre la qual s'obre una llanterna, i conserva una disposició i una
ornamentació similar a la resa de la nau, amb capelles poc profundes que s'hi
obren en arc de mig punt, pilastres amb capitells compostos i frisos
motllurats.

 

El presbiteri, realçat per un petit podi, està organitzat a través d'un
gran arc presbiteral que conté un programa pictòric que representa la Mare de
Déu amb l'Infant, el qual ocupa bona part del mur presbiteral i va ser pintat
després de la Guerra Civil per un pintor que havia estat refugiat al poble
durant la guerra.

 

El presbiteri és coronat per un ull de bou circular, amb vitralls, com
també ho és de la façana de ponent, on es troba la porta d'accés al temple.
Aquesta és en arc de mig punt, toscament adovellada. El cos de l'església és
notablement alt, està cobert amb un llosat a doble vessant. Al costat sud, a
l'angle que fa la nau amb la capella del Sant Crist, s'aixeca un campanar de torre
de secció quadrangular coronat per una terrassa, notablement esvelt molt
elevat, fins al punt que es diu que és el campanar més alt de tots els pobles
de la ribera de la Seu d'Urgell. Al pis superior s'hi obren als quatre vents
quatre obertures coronades en arc de mig punt, que allotgen les campanes. Així
mateix, el campanar presenta un rellotge mecànic i un rellotge de sol. El
parament de l'església i del campanar és de pedra vista i molt irregular.
Sembla que originàriament l'exterior de l'església hauria estat arrebossat i
que hauria estat repicada en una intervenció restauradora posterior.

 

Per l'estil, l'església de Sant Tirs conserva la manera de construir pròpia
de l'etapa barroca, malgrat la seva datació tardana, amb la diferència que
l'interior és molt més ric tant per decoració com per solucions
arquitectòniques que la major part de temples de l'Alt Urgell construïts en
aquest mateix estil.

La parròquia - segons Francesc Gurri i Serra (Barcelona, 1921- Barcelona,
14 de juliol de 2012) i- està dedicada al màrtir Sant Tirs, i el temple
parroquial té per campanar una possible antiga torre de guaita: "La
parròquia està dedicada a Sant Tirs, màrtir. Hi ha una torre guaita, actualment
campanar del poble" ("Dicc. Nom.").

 

Les primeres notícies conegudes de la parròquia del Pla de Sant Tirs daten
dels anys 977 i 978, en què el monestir de Sant Climent de Codinet va rebre
diverses donacions de terres situades al terme de Sant Tirs del Pla.
Desconeixem el moment exacte en què la vila del Pla de Sant Tirs va esdevenir
de la senyoria jurisdiccional del capítol catedralici de la Seu d'Urgell, però
l'any 1046 el cavaller Arnau Mir de Tost feia una escriptura de reconeixement
dels llocs que posseïa en feu de l'església d'Urgell, entre els quals consta la
parròquia de Tost.

 

Al llarg dels segles X, XI i XII les notícies sobre el lloc de Sant Tirs es
repeteixen en vendes o donacions d'alous.

 

La parròquia de Sant Tirs apareix en el document de l'acta de consagració
de la Seu d'Urgell, i el capbreu de les propietats de Santa Maria de la Seu.

 

De l'església de Sant Tirs se'n té notícia concreta l'any 1074 quan Isarn
Guadall deixava estipulat en el seu testament que el seu germà fes cremar una
llàntia davant de l'altar de Sant Tirs. L'arquebisbe de Tarragona, Guillem de
Rocabertí manà realitzar els anys 1312 i 1314 sengles visites parroquials a les
esglésies del bisbat d'Urgell; en el recull resultant hi figura l'església de
Sant Tirs, integrada dins del deganat d'Urgellet del bisbat d'Urgell, on figura
també en el llibre de la dècima de 1391.

 

En el capbreu llevador de la comanda de Susterris, de l'any 1378, consta
que aquesta comanda hi tenia establert un home propi.

 L'església medieval de Sant Tirs fou
renovada l'any 1855.

Actualment aquesta església és supeditada a la parròquia  de  la
Puríssima Concepció d'Adrall.

Que Sant Tirs  intercedeixi davant
l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones
grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o
psíquiques, i  aquells que no tenen una
bona situació econòmica.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6334 Relats

678 Comentaris

4540606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com

Últims relats de l'autor