ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR DE TARROJA DE SEGARRA

El Josep Olivé i Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, ens admiràvem des de la Plaça de l'Església, la façana principal de Sant Salvador, on destaca la gran portada d’accés barroca, i el campanar quadrangular , fet amb les pedres del vell castell, segons algunes hipòtesis.

La façana està dividida en tres cossos verticals per mitjà d'unes bandes de carreus regulars que la recorren tota; els dos cossos laterals són simètrics i el central és més gran i majestuós.



Al centre de la façana una gran portada barroca amb un arc de mig punt adovellat, flanquejat per columnes que sustenten un entaulament. En aquest entaulament, una fornícula semicircular amb una imatge gòtica de Sant Salvador i un petit frontó triangula, damunt de la qual hi ha una rosassa amb motllura.

L'edifici està coronat per un gran frontó triangular i en els extrems d'aquest unes boles donen verticalitat a l'edifici. Els cossos laterals, en canvi, es coronen amb unes línies corbes que donen ritme a la façana.

Recolzat en el mur Sud de la façana principal, apareix un cos que forma part de l'església primitiva, d’aquí arrenca el campanar, que com explicàvem suara , és una torre quadrangular dividida en dos cossos verticals amb quatre finestres de mig punt i un balustre de pedra.

Per l’època, segle XVIII, pensem – com per arreu – en els diners d’Amèrica ( fruit del comerç i/o de l’espoli de les colònies ), que comportaríem un notable augment demogràfic, i un important creixement econòmic.



L’estretor del nucli del que havia estat castell i vila closa de Tarroja, fa difícil encabir a l’objectiu, aquest edifici religiós que podem incloure dins del concepte ‘ mastodòntic’.