ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CASTELL-LLEBRE AL TERME DE PERAMOLA A L’URGELL SOBIRÀ.

Rebia una fotografia del Tomàs Irigaray Lopez , dir, magnifica, per referir-se a l’obra d’aquest fotògraf, és un pleonasme que no ens cansem de reiterar.




El lloc de Castell-llebre és esmentat l'any 942 com a Kastro Veteri en la donació de les possessions d'aquest castell que feren el comte Borrell i la seva muller Engelrada. El capellà de Castro Veteri figura en la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280, dins del deganat d'Urgell.

L'any 1575, en el llibre de visites, documenta els problemes que hi havia a les teulades. També curiosament , es recull el mal estat de les cobertes de Sant Miquel de Peramola Vell , que en aquell moment encara era l’església parroquial, al segle XVIII la nova església de Sant Miquel, situada al centre del poble, passà a ser la parròquiam i Sant Miquel de Peramola Vell, quedà com a capella del cementiri.

L'any 1904 Santa Maria de Castell-llebre , perdrà la categoria de parroquial , i romandrà com a santuari annex a la parroquial de Sant Miquel de Peramola. Actualment s'hi continua celebrant un aplec el tercer diumenge després de Pasqua.

L'estructura de l'església posa de manifest l'estreta relació d'aquesta amb els edificis del voltant, alguns dels quals han desaparegut i s'adapta a l'orografia rocallosa del terreny. Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per arcs torals. Es capçada per un absis semicircular, més estret que la nau que connecta amb aquesta mitjançant un arc apuntat. L'absis té dues finestres de dobles esqueixada. La porta principal, situada a la façana sud, és formada per un senzill arc adovellat, sobre el qual hi ha dues carteles que podrien pertànyer a un porxo inexistent. Hi ha dues portes més, totes dues a la façana de ponent. El campanar és una torre de planta quadrada, situat damunt la roca, amb dos pisos que tenen finestres geminades. L'aparell és de petits carreus de mides irregulars disposats en filades no massa regulars. Les cantonades del campanar són formades per carreus més grans. L'església de Castell-llebre presenta dues etapes constructives ben clares. La primera correspon a finals del segle XI o inicis del segle XII. D'aquest moment es conserva el mur de ponent, el campanar, una part de mur sud i l'absis. La resta es pot situar a partir del segle XIII.