Cercador
ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE SALLENT. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA
Un relat de: Antonio Mora VergésFeia un sol abrusador , el vehicle marcava 37 graus, quan el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés ens arribàvem fins aquest temple d'origen romànic, d'una sola nau i un sol absis; orientada de llevant a ponent i amb molts afegits del segle XVIII (sagristia, quatre altars laterals, baptisteri i cor).
La primera notícia històrica de l'església de Sant Vicenç de Sallent és el diploma de Lluís el Tartamut, rei de França, que fa donació d'aquesta església al monestir de Sant Esteve de Banyoles i al seu abat Ansemend, al concili de Troies l'any 880.
es torna a confirmar la possessió de Sallent a favor del monestir de Banyoles en les butlles de Benet VIII (1017), Urbà II (1097) i Alexandre (1175).
L'abat del monestir de Banyoles, Pons de Canadell, compra l'any 1364, a carta de gràcia, i per 50.000 sous, a la reina d'Aragó dona Elionor, el lloc de Sallent.
L'any 1392 passa en poder de la família Santa Pau.
La porta d'ingrés és d'època neoclàssica molt avançada (llinda datada al 1868). En un finestral exterior es pot veure la data de 1758. El campanar era d'espadanya i fou transformat en torre al segle XVIII.
Ens explica una veïna – que diu no tenir-ne les claus – que a l’interior d que té les següents mides : 4 metres d'amplada per 11 metres des de l'arc toral fins la porta. El gruix dels murs és de 1,5 metres, i que nestà decorada amb pintures del segle passat (volta i absis); a l'altar principal hi figuren tres sants de fàbrica olotina: Sant Miquel Arcàngel, Sant Vicenç i Sant Antoni Abat.
Hi ha làpides molt espatllades que serveixen per enllosar el terra, de 1759, 1776, etc.
El baix relleu romànic, es troba situat al cor de l'església. D'ell arrenca un arc toral, que possiblement es conserva de la primitiva església romànica. El plafó està realitzat en baix relleu i es troba situat al costat de l'epístola.
Originàriament representava tres escenes, separades per petites arcuacions: la primera està totalment mutilada, la segona representa un caçador amb un arc a la mà i una peça (conill o llebre) penjada a l'esquena. Va vestit amb una pellissa de pell cenyida per un cinturó de qual penja un petit punyal. En la tercera escena apareixen dos personatges, a l'esquerra un d'ells està assegut sobre un escambell, porta barba i una túnica fins als peus, molt plegada. A la dreta, apareix agenollat l'altre personatge, vestit amb una mena de casulla ornada amb una creu encerclada. El una escena de jurament de fidelitat. Es creu que pot representar l'abat de Banyoles, Ansemund, oferint homenatge de mans al rei de França, Lluís el Tartamut, en el 880. Tot el plafó està envoltat per decoracions de flors, llaços i pinyes.
La pica del segle XVIII es troba a la primera capella de la dreta de l'església de Sant Vicenç de Sallent. La seva forma és de copa de vuit cares, damunt d'una columna vuitellada. L'alçada total sense tapa és de 106 centímetres, el diàmetre de la part superior és de 64 centímetres, i el perímetre de 2 metres . L'alçada de la copa és de 50 centímetres i la de la columna de 56 centímetres. En una de les esmentades cares hi porta esculpida la data; 1769.
Ens refrescàvem a la font de la Plaça entre la façana de l’església de Sant Vicenç i el fossar.
La primera notícia històrica de l'església de Sant Vicenç de Sallent és el diploma de Lluís el Tartamut, rei de França, que fa donació d'aquesta església al monestir de Sant Esteve de Banyoles i al seu abat Ansemend, al concili de Troies l'any 880.
es torna a confirmar la possessió de Sallent a favor del monestir de Banyoles en les butlles de Benet VIII (1017), Urbà II (1097) i Alexandre (1175).
L'abat del monestir de Banyoles, Pons de Canadell, compra l'any 1364, a carta de gràcia, i per 50.000 sous, a la reina d'Aragó dona Elionor, el lloc de Sallent.
L'any 1392 passa en poder de la família Santa Pau.
La porta d'ingrés és d'època neoclàssica molt avançada (llinda datada al 1868). En un finestral exterior es pot veure la data de 1758. El campanar era d'espadanya i fou transformat en torre al segle XVIII.
Ens explica una veïna – que diu no tenir-ne les claus – que a l’interior d que té les següents mides : 4 metres d'amplada per 11 metres des de l'arc toral fins la porta. El gruix dels murs és de 1,5 metres, i que nestà decorada amb pintures del segle passat (volta i absis); a l'altar principal hi figuren tres sants de fàbrica olotina: Sant Miquel Arcàngel, Sant Vicenç i Sant Antoni Abat.
Hi ha làpides molt espatllades que serveixen per enllosar el terra, de 1759, 1776, etc.
El baix relleu romànic, es troba situat al cor de l'església. D'ell arrenca un arc toral, que possiblement es conserva de la primitiva església romànica. El plafó està realitzat en baix relleu i es troba situat al costat de l'epístola.
Originàriament representava tres escenes, separades per petites arcuacions: la primera està totalment mutilada, la segona representa un caçador amb un arc a la mà i una peça (conill o llebre) penjada a l'esquena. Va vestit amb una pellissa de pell cenyida per un cinturó de qual penja un petit punyal. En la tercera escena apareixen dos personatges, a l'esquerra un d'ells està assegut sobre un escambell, porta barba i una túnica fins als peus, molt plegada. A la dreta, apareix agenollat l'altre personatge, vestit amb una mena de casulla ornada amb una creu encerclada. El una escena de jurament de fidelitat. Es creu que pot representar l'abat de Banyoles, Ansemund, oferint homenatge de mans al rei de França, Lluís el Tartamut, en el 880. Tot el plafó està envoltat per decoracions de flors, llaços i pinyes.
La pica del segle XVIII es troba a la primera capella de la dreta de l'església de Sant Vicenç de Sallent. La seva forma és de copa de vuit cares, damunt d'una columna vuitellada. L'alçada total sense tapa és de 106 centímetres, el diàmetre de la part superior és de 64 centímetres, i el perímetre de 2 metres . L'alçada de la copa és de 50 centímetres i la de la columna de 56 centímetres. En una de les esmentades cares hi porta esculpida la data; 1769.
Ens refrescàvem a la font de la Plaça entre la façana de l’església de Sant Vicenç i el fossar.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.