Cercador
ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC DE GRANOLLERS
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Rosa Ventura Cutrina, escriptora i bona amiga, s’avenia a fer-nos de sherpa per la Ciutat de Granollers, a la Maria Jesús Lorente Ruiz, i a l’Antonio Mora Vergés, començàvem pel carrer-carretera de Joan Prim que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixampla de Granollers, a finals del segle XIX, on estan representats els moviments arquitectònics dels darrers cent anys.
Aquí els Franciscans Menors Conventuals l’any 1905 , obrien convent i església, aquesta en funcions de quasi parròquia del sector nord de la ciutat.
Hi ha constància que resultà incendiada durant la Setmana Tràgica (25 de juliol i el 2 d'agost de 1909).
Sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat i del franciscà Sant Antoni de Pàdua, des del primer moment, es van atendre les Escoles Antonianas que acollien, sobretot, als fills de les famílies pobres de la zona nord de la localitat.
En el camp vocacional, aquí va estar durant molts lustres l'únic seminari de l’Ordre al Reino de España.
Al llarg dels anys els frares han ofert la seva entrega i el seu servei a la pastoral de malalts, a l'atenció de les comunitats de religioses i de les parròquies de la comarca.
L’església va assolir la categoria de parròquia l'any 1986.
La descripció tècnica ens diu : Edifici de planta basilical que es troba integrat dins d'un conjunt més ample d'instal•lacions educatives i conventuals. L'església presenta planta de creu llatina, amb una nau principal i laterals ocupats per capelles. Els vanos i l'estructura en general són de composició vertical, combinant en els seus paraments la maçoneria de pedra irregular i el totxo. A la façana principal destaca una rosassa circular al centre de la mateixa sobre la porta principal, així com dues estructures de falses pilastres fetes de totxo que ajuden a donar verticalitat a la composició de la mateixa.
Exteriorment presenta contraforts laterals.
Ens agradarà saber qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava l’edifici, sou pregats de dir-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La Mare de Déu de Montserrat, i Sant Antoni de Pàdua, us ho gratificaran.
Aquí els Franciscans Menors Conventuals l’any 1905 , obrien convent i església, aquesta en funcions de quasi parròquia del sector nord de la ciutat.
Hi ha constància que resultà incendiada durant la Setmana Tràgica (25 de juliol i el 2 d'agost de 1909).
Sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat i del franciscà Sant Antoni de Pàdua, des del primer moment, es van atendre les Escoles Antonianas que acollien, sobretot, als fills de les famílies pobres de la zona nord de la localitat.
En el camp vocacional, aquí va estar durant molts lustres l'únic seminari de l’Ordre al Reino de España.
Al llarg dels anys els frares han ofert la seva entrega i el seu servei a la pastoral de malalts, a l'atenció de les comunitats de religioses i de les parròquies de la comarca.
L’església va assolir la categoria de parròquia l'any 1986.
La descripció tècnica ens diu : Edifici de planta basilical que es troba integrat dins d'un conjunt més ample d'instal•lacions educatives i conventuals. L'església presenta planta de creu llatina, amb una nau principal i laterals ocupats per capelles. Els vanos i l'estructura en general són de composició vertical, combinant en els seus paraments la maçoneria de pedra irregular i el totxo. A la façana principal destaca una rosassa circular al centre de la mateixa sobre la porta principal, així com dues estructures de falses pilastres fetes de totxo que ajuden a donar verticalitat a la composició de la mateixa.
Exteriorment presenta contraforts laterals.
Ens agradarà saber qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava l’edifici, sou pregats de dir-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La Mare de Déu de Montserrat, i Sant Antoni de Pàdua, us ho gratificaran.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.