Cercador
ESGLÉSIA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE CIRERA. RAJADELL. BAGES. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia que a principis del segle XIII el lloc conegut con Cirera aplegava un recinte fortificat on hi vivien famílies pageses, al redós de la capella de Sant Miquel la qual es reedifica al segle XVII.
Retratava – des de lluny – la capella del segle XVII, edificada per la família Massana a partir de una capella romànica anterior que fou totalment modificada.
Patrimoni i Gencat ens diu que l'obra és de l'any 1632 i correspon a un petit edifici de planta rectangular amb el presbiteri quadrat i amb la porta i façana al mur de migdia. Un petit campanar d'espadanya corona l'edifici. La característica més particular de la capella són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica.
En relació a l’esglesiola s’afirma ; fou capella rural i acolli durant un segle un priorat femení de donades.
L'església s'esmenta el 1275 quan el bisbe de Vic li cedí la regla de Sant Agustí per que la comunitat encapçalada per Na Cirera la reguís.
Aquesta comunitat es fusionà amb la de Santa Llúcia del mateix lloc.
Francesc Rafat Selga, en el seu treball CAPELLA DE SANT MIQUEL I DE SANTA LLÚCIA DE RAJADELL , ens diu ‘cap document avala l’existència d'un monestir a Sant Miguel de Cirera, on, en diferents moments s'hi troba un deodonat, home o dona, com a les altres capelles del entorn. Sembla clar, doncs, que el denominat monestir de Santa Llúcia a de Rajadel1 neix prop d'una capella sota L’advocació de Sant Miquel i de Santa Llúcia, denominació que mantindrà durant els primers anys, per quedar reduïda en entrar el segle XIV en "Monestir de Santa Llúcia".
Quan a la masia coneguda avui com Can Masana – amb una sola S - llegia que està formada per un conjunt de construccions que formen un pati central. L'edifici consta de dues construccions perpendiculars, de forma rectangular cada una d'elles, amb el careners paral•leles a la façana. Al cos central orientat a migdia, se li va afegir al segle XVIII, al sector de llevant, un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants i amb dos pisos de galeries d'arc de mig punt.
Al segle XVI comença la genealogia de la família Massana estadants al mas veí de la capella de Sant Miquel la qual reedifiquen al segle XVII. Al segle XVI els Massana foren Batlles de Rajadell i al llarg de l'edat Moderna ocuparen càrrecs importants a la confraria de Sant Sebastià.
Al segle XVII la pubilla Massana es casa amb Josep Viladevall i a partir d'aleshores el cognom de la família es manté com a Vila-Massana.
Retratava – des de lluny – la capella del segle XVII, edificada per la família Massana a partir de una capella romànica anterior que fou totalment modificada.
Patrimoni i Gencat ens diu que l'obra és de l'any 1632 i correspon a un petit edifici de planta rectangular amb el presbiteri quadrat i amb la porta i façana al mur de migdia. Un petit campanar d'espadanya corona l'edifici. La característica més particular de la capella són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica.
En relació a l’esglesiola s’afirma ; fou capella rural i acolli durant un segle un priorat femení de donades.
L'església s'esmenta el 1275 quan el bisbe de Vic li cedí la regla de Sant Agustí per que la comunitat encapçalada per Na Cirera la reguís.
Aquesta comunitat es fusionà amb la de Santa Llúcia del mateix lloc.
Francesc Rafat Selga, en el seu treball CAPELLA DE SANT MIQUEL I DE SANTA LLÚCIA DE RAJADELL , ens diu ‘cap document avala l’existència d'un monestir a Sant Miguel de Cirera, on, en diferents moments s'hi troba un deodonat, home o dona, com a les altres capelles del entorn. Sembla clar, doncs, que el denominat monestir de Santa Llúcia a de Rajadel1 neix prop d'una capella sota L’advocació de Sant Miquel i de Santa Llúcia, denominació que mantindrà durant els primers anys, per quedar reduïda en entrar el segle XIV en "Monestir de Santa Llúcia".
Quan a la masia coneguda avui com Can Masana – amb una sola S - llegia que està formada per un conjunt de construccions que formen un pati central. L'edifici consta de dues construccions perpendiculars, de forma rectangular cada una d'elles, amb el careners paral•leles a la façana. Al cos central orientat a migdia, se li va afegir al segle XVIII, al sector de llevant, un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants i amb dos pisos de galeries d'arc de mig punt.
Al segle XVI comença la genealogia de la família Massana estadants al mas veí de la capella de Sant Miquel la qual reedifiquen al segle XVII. Al segle XVI els Massana foren Batlles de Rajadell i al llarg de l'edat Moderna ocuparen càrrecs importants a la confraria de Sant Sebastià.
Al segle XVII la pubilla Massana es casa amb Josep Viladevall i a partir d'aleshores el cognom de la família es manté com a Vila-Massana.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407941 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.