Escolto el vent

Escolto el vent, com melangiós
em xiuxiueja suaument dolces històries.
Parla de l’aigua que alegre llisca
per torrents i rius fins a la mar.
De les muntanyes i els arbres
que li demanen una carícia
mentre es queden al mateix lloc,
per sempre.
Juga amb els núvols incansables
que viatgen eternament
mentre moren i reneixen
tot acaronant la Terra.
Fa carreres amb el so
per veure qui arriba primer
un per enlairar la pell i
l’altre per acaronar les oïdes
dels que encara senten.
I jo que vull sentir-me viu
l’escolto i somric amb melangia...
Qui pogués ser com el vent
Qui pogués ser com l’aigua
Qui pogués ser com els núvols
Qui pogués ser com el so.
Però també veig que...
No voldria ser com les muntanyes
i els arbres que veuen passar la vida,
sempre al mateix lloc.