Cercador
Esborrat de mi...
Un relat de: M@riNo sé ben bé com dir-te que el temps se'm menja,
una papallona dins meu s'apodera de mi,
com si volgués obrir les seves ales i marxar ben lluny,
però sense separar-se de tu.
Doble sentit, contradicció.
Et vull, em vols, i ell, ell és al mig, amic teu.
Fer-te un petó i refusar-me,
mirant als costats per a veure qui ens veu.
Mirades amb els ulls maliciosos, de deliri, i m'abraces i em vols teva.
Jugues amb la meva mà, amb cada racó dels meus dits,
m'empenys cap a tu, i abaixes la mirada.
Ell marxa, i tu segueixes igual, el mires, em mires.
I penses que t'has equivocat.
Intentes esborrar el significat de les mirades,
M'agafes de la mà per esborrar el teu rastre,
Em convides a "xupitos" per a que t'oblidi,
Brindem per tu, brindem per mi.
Serà millor que vagi a dormir, aquí ja no hi faig res...
Què hi dius tu?
Comentaris
-
t'he de felicitar![Ofensiu]Basileia | 14-09-2007 | Valoració: 9
ara faré veure que no sé de que va, ... i et parlaré només del que m'ha semblat com a text en si...està molt bé, crec que pocs cops t'havia llegit alguna cosa tant bona, de veritat..m'ha agradat molt!
em convides a "xupitos" per que t'oblidi...
ell...
un petò maca!
l´Autor
8 Relats
31 Comentaris
13904 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
13.juny.1987no crec que en traieu res de saber qui sóc..només llegiu k tal us sembla. Axi em sabreu coneixer millor