és xungo viure en números romans

Un relat de: Roi Marphille

Avui m'he trobat a en Tomàs. Feia uns dos-cents anys que no el veia!, des de l'època de l'institut! Quina casualitat! Nen!, anem a fer un café i m'expliques coses!
En Tomàs estava canviat, tenia una extranya obsessió pels romans. Sí si, pels romans, aquella gent que feien aqüeductes, conquerien territoris i parlaven llatí, que ja són ganes! En Tomàs feia uns dies que havia vist la pel.li "Gladiator" i va decidir que els romans éren guais. Jo li he dit que ja feia anys que la pel.li havia sortit però bueno. Es veu que aquest home no està gaire al dia.
Doncs res, que en Tomàs va començar a llogar pel.lis sobre romans i anar a museus i coses d'aquestes. Deia que els romans éren guais perqué tenien uns pentinats molt xulos, portaven túnica i vivien en unes cases on hi havia uns sortidors d'aigua al jardí.
M'ha preguntat si jo sabia com s'ho feien els romans, en aquell temps, per fer sortidors d'aigua, jo li he dit que no en tenia ni puta idea. Ah, per a ell, els romans també tenien coses dolentes com per exemple, fer les cases aprop de volcans, ja se sap... de vegades el volcà explosionava, queia la lava i els fregia a tots, cosa que també ha d'emprenyar… ah, i també destruïa les seves cases i els surtidors d'aigua.
Però el més curiós del tot era que en Tomàs havia decidit viure en números romans. Fins i tot va fer la declaració de la renta en números romans i que li havien fet repetir. A la feina, havia fet albarans i factures en números romans i el seu cap es va cabrejar molt, quasi l'acomiada. Tota la seva vida era en números romans. Ja no agafava l'autobús 34 sinó el XXXIV. Ja no pagava 6,25Euros per anar al cine sinó VI amb XXV. Tot era així al nou món d'en Tomàs, m'ha explicat multitud d'exemples i jo flipant. No m'ho podia creure, hi ha penya que està fatal però això és digne d'estudi. L'he notat una mica estressat, aquesta obsessió ha de ser xunga. Arreu on mirava, trobava un número per traduïr i es quedava amb la mirada fixa a algun punt del sostre mentre feia els seus càlculs; un café...mmm...0'XC Euros, II cafès 0'XC + 0'XC igual a I amb LXXX!

- Collons nen! Ja has anat al psicòleg? M'hi jugo un pèsol que si hi vas posen el teu nom a aquesta…aquesta…aquesta cosa que tens. Ets digne d'un XXX Minuts nen! Has de vigilar amb aquestes coses nen, que això és com jugar a les màquines escura-butxaques o algo.

- Mira Roi, he tingut M discussions amb la meva dona sobre això. Em vol fer anar al psiquiatre...i jo no veig que sigui tan greu, és com un joc.

- Tomàs, he de tocar el II que faig tard a la feina. Cuida't nen...és xungo viure en números romans! eh?

Comentaris

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 13-01-2007 | Valoració: 9

    Un relat amb humor, amb un vocabulari actual que li dóna un aire molt proper i simpàtic. Es llegeix molt bé! Només aconsellar-te que repassis bé els relats abans de publicar-los, perquè hi ha algun error...

    petons!!

  • Surreal...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-05-2006

    ...sense arribar al desficaci; quotidià, amb un pèl d'ironia; senzill en aparença, però amb molta molla...
    Jo de tu continuaria, "tiu",...
    Molta salut i molta rebolica!