És quan no hi ets que et sento a prop

Tu immòbil, esquerp, fred, temerós, tremolós, i jo llançada, segura, directe, imbècil perduda.

Tu volies estimar-me i jo pensava que volia follar, i en canvi, jo potser vaig estimar-te i tu ni tan sols em vas follar. Ves quines coses de merda té la vida.

I llavors, entre tanta serietat i desconfiança, la màgia, els somriures, les bromes, les carícies, se'n van anar, com el dolç flaire de la teva colònia que per més que ensumo ja no percebo.

I avui, mentre treballo entre papers i la remor dels companys, et penso i et recordo, i tinc nostàlgia d'allò que encara no ha passat.

I jo voldria abraçar-te, i dir-te a cau d'orella: no tinguis por rei, no tinguis por, que ja en tinc jo per tots dos (però això últim no t'ho dic, no sigui que agafis la jaqueta i marxis més aviat del que em pensava).

I t'observo, tot mirant la pantalla del meu ordinador. Tens els cabells més llargs i la barbeta mal afaitada, com a mi tant m'agrada...

Portes les bambetes brutes, com els meus pensaments quan et rumio amb deliri, com ara.

I t'imagino caminant cap a mi, amb aquella mirada de no haver trencat mai un plat, te'm acostes, i com la primera vegada em xiuxiueges: aquesta nit estarem junts, perquè tu ho desitges, i jo també.

I em desfaig. Ja sóc teva.