ÉS LA NIT

ÉS LA NIT

Quan la nit desperta silenciosa
la lluna mou l’existència
del nostre encontre.
El despertar del dia es fa fràgil
entre els teus dits.
Ha nascut la vida
entre les entranyes del teu somni
per a absorbir la meua fe.
És la nit, la que troba
el teu sentit i s’ensenya
del tacte dels teus llavis.
Quan la nit s’obri al sentiment
la forma del record
no s’oblida,
es manté entre el cel i la terra
per a recordar sempre
el desig que abasta sense desimboltura..
Quan la nit s’embriaga
de tantes estrelles
la vida és més paradís
per a retindre la bellesa
dins del cor.