Eròtic

Un relat de: AVERROIS

He tancat els ulls, tot és foscor. La meva imaginació fa que es retalli en mig del color negre la figura exuberant d'aquella dona. No sé perquè m'ha quedat gravada en el cervell. N'he vist de molt millors, però quan se'm va acostar al metro i se'm va asseure al meu davant, vaig sentir una atracció immediata i irracional.
Era jove, deuria tenir uns vint i pocs anys. Els seus ulls eren blaus, molt clars. El seu cabell negre feia que encara ressaltessin més en la seva cara morena. Quan et clavava els seus ulls semblava que fos d'una pantera.
Ens vàrem estar mirant uns segons i ella em va somriure. Sense voler vaig deixar per un moment aquells blaus ulls, per passar coll avall fins trobar un escot formidable que deixava veure dos formosos pits, voluminosos, però no exagerats, durs i daurats pel Sol.
Vaig tornar a connectar amb la seva mirada i el somriure encara va ser més extens. Jo estava amb les cames creuades i vaig notar que el seu membre volia entrar en acció. "Ara no és el moment" Vaig pensar, mentre intentava apartar la meva vista d'aquell parell de cames ben formades que sortien d'aquella petita mini-faldilla.
Ella tenia les cames juntes, però no sé si va ser un miratge o què, però per un moment em va semblar que les separava uns centímetres per deixar entreveure unes calcetes de color clar i tornar a desaparèixer de la mateixa manera que havien aparegut.
Per art de màgia ella va creuar les cames i va deixar veure aquella llarga cuixa a on hi tenia tatuada una petita papallona, just a on s'acabava la minifaldilla…
Llavors no sé que em va passar, va semblar que entrés en trànsit i em vaig imaginar que ella s'aixecava i m'atansava la mà. Sense pensar-ho dues vegades li vaig agafar i vam baixar a la següent parada. No vàrem tardar gaire en arribar a casa seva. Tan sols al entrar al portal, ella se'm va abalançar amb un humit i llarg petó dels seus llavis carnosos. Llavors vaig notar que el meu membre arribava a la màxima excitació al contacte amb el seu cos. Els seus pits se'm clavaven amb força i el seu moviment de malucs m'estava posant a cent.
Entre mitges corredisses i aturades a cada tres esglaons, per descobrir una mica més els nostres cossos, vàrem arribar a l'habitació, i quan ella estava a punt de treure's la brusa, una veu va sortir del altaveu del vagó per comunicar de que arribàvem a la següent parada del metro i em va fer tornar a la realitat.
Va ser llavors quan em vaig despertar de cop al veure que ella, movent el seu formós cos i mirant-me amb ulls de "segueix-me", baixava amb una ultima mirada des de l'andana.
Semblava impossible que no reaccionés, però em vaig quedar aturat, assegut, sense saber que fer.
Van passar uns segons i desprès de tancar-se les portes em vaig aixecar i des de la finestra li vaig regalar un últim somriure mentre la veia que, posat el metro en marxa, cada cop s'allunyava més.
Ara estic amb els ulls tancats intentant tornar a somiar amb ella, però no ho aconsegueixo…
Quants cops he pensat que vaig ser un imbècil de no seguir-la, però…

"Sempre he tingut por de les dones."


Comentaris

  • Sempre ha tingut por de les dones?[Ofensiu]
    gypsy | 17-07-2006 | Valoració: 10

    el teu personatge?

    je,je, m'encanta que les dones dominin la situació i no siguin submises.

    gypsy

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

381688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!