Cercador
ERMITA DE LA MAREDEDÉU DE L’ESPERANÇA D’ALBOCÀSSER. MAESTRAT SOBIRÀ. CASTELLÓ
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia unes fotografies del Joan Serra Saún, i una crònica escruixidora de la dita Ermita de l'Esperança, i el que fou petit barri de casetes dites del Mas de Sant Pere, objectius ambdós de l’aviació feixista que només per ‘fer punteria’ ho van arrasar tot; passat el conflicte bèl•lic algunes cases es van refer aprofitant les runes de l’ermita que va assolir la ruïna definitiva; l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, aquí com per molts altres llocs van obligar als veïns a cercar altres llocs per viure, darrera quedaven el forn, i el petit llac, que es nodria de la Font de la Tosca, que aprofita avui la xarxa d’aigua potable l’Albocàsser.
S’aixecava per iniciativa de Bernat Fort (1350-1425), fill del poble, degà de la catedral de Sogorb i conseller del Papa Luna, que la fer en aquest lloc en no aconseguir autorització per fundar una capella a Albocàsser, hom pensa que s’acabava a començament del segle XV, tota vegada que l’any 1409 el Sant Pare Benet XIII, va concedir indulgències als seus visitants.
L'ermita que per tradició venen a visitar que les dones embarassades per pregar per un feliç part, atesa la ‘bona fama’ de la Verge de l'Esperança com protectora de les gestants, és un edifici de murs blanquejats excepte en la façana , on s'ha deixat la pedra a la vista .
Té adjunta hostatgeria , amb un petit pati d'arcs apuntats , l’espadanya s'alça sobre un ràfec , amb campana i penell . Posseeix dues entrades , ambdues en arcs apuntats : la principal s'obre als peus , amb ferratges antics i finestra de doble esqueixada sobre ella, mentre que l'altra , actualment tapiada , es troba en el costat de l'epístola .
L'interior, amb unes dimensions de 17 x 7 metres , és d'una sola nau sense altars laterals , dividida en tres trams per arcs apuntats de pedra , que es recolzen sobre pilastres, la nau es cobreix amb sostre pla de fusta recolzat en mènsules de pedra , mentre que el presbiteri , separat per arc triomfal , exhibeix volta de creueria .
L’ermita acollia un magnífic retaule dels anomenats " d’Artesà " , datat cap a 1415 , atribuït a Marzal de Sax o Jaume Mateu i Antoni Peris , que sortosament es conserva a l'església parroquial de la població; el que s’exposa en aquesta ermita és una reproducció parcial .
S’aixecava per iniciativa de Bernat Fort (1350-1425), fill del poble, degà de la catedral de Sogorb i conseller del Papa Luna, que la fer en aquest lloc en no aconseguir autorització per fundar una capella a Albocàsser, hom pensa que s’acabava a començament del segle XV, tota vegada que l’any 1409 el Sant Pare Benet XIII, va concedir indulgències als seus visitants.
L'ermita que per tradició venen a visitar que les dones embarassades per pregar per un feliç part, atesa la ‘bona fama’ de la Verge de l'Esperança com protectora de les gestants, és un edifici de murs blanquejats excepte en la façana , on s'ha deixat la pedra a la vista .
Té adjunta hostatgeria , amb un petit pati d'arcs apuntats , l’espadanya s'alça sobre un ràfec , amb campana i penell . Posseeix dues entrades , ambdues en arcs apuntats : la principal s'obre als peus , amb ferratges antics i finestra de doble esqueixada sobre ella, mentre que l'altra , actualment tapiada , es troba en el costat de l'epístola .
L'interior, amb unes dimensions de 17 x 7 metres , és d'una sola nau sense altars laterals , dividida en tres trams per arcs apuntats de pedra , que es recolzen sobre pilastres, la nau es cobreix amb sostre pla de fusta recolzat en mènsules de pedra , mentre que el presbiteri , separat per arc triomfal , exhibeix volta de creueria .
L’ermita acollia un magnífic retaule dels anomenats " d’Artesà " , datat cap a 1415 , atribuït a Marzal de Sax o Jaume Mateu i Antoni Peris , que sortosament es conserva a l'església parroquial de la població; el que s’exposa en aquesta ermita és una reproducció parcial .
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.