ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CARDONA. BAGES

L'origen del culte públic a la Mare de Déu del Remei – en castellà és plural REMEDIOS, data segons la tradició, des de mitjan segle quinzè.

És una de tantes imatges medievals, que la pietat dels fidels ocultaria acuradament, per lliurar-la de les -presumptes - profanacions dels àrabs que tenen curiosament un respecte reverencial a la Verge Maria.



Em deixaven la clau per visitar l’ermita del Remei de Cardona, és un edifici d'una sola nau i sense absis, amb la façana orientada a ponent on s'obrí un gran òcul sobre la porta d'arc de mig punt rebaixat, i es bastí un petit campanar d'espadanya. Els murs de l'església evidencien les diferents etapes constructives amb un respecte per el disseny original.



La inscripció de la façana ens diu "Miquel Torrabadella y Isabel Torrabadella l'han feta. Any 1641"; és correspon força amb el model ‘d’església trentina’, en el que primava ‘la funció’ per damunt de la forma.

Fou considerablement engrandida l'any 1867 – amb els diners d’Amèrica , s'alçava la volta fins als 7,5 metres , i s'allargava la fàbrica per la banda de ponent, construint la porta i eixamplant l'òcul.

Ha plogut molt des d’aquelles dates – i no sempre de forma profitosa – l’església defensora tradicionalment de les classes més febles i desfavorides, ha jugat en ocasions amb una doble baralla, entrant fins i tot en qüestions ‘politiques’ de forma partidista; la religiositat popular ha davallat a nivells impensables, i les vocacions se’n han ressentit fins a posar en risc la celebració regular dels oficis litúrgics en un bon nombre de parròquies, i l’atenció a les ermites s’ha reduït i/o abandonat en molts casos.

Ajudava poc el fet que l’any 1956, la Marededéu del Remei, entres a formar part de l’exèrcit que s’havia alçat en armes contra el Govern legítim de la II República, en esser designada Capitana General de las Fuerzas Armadas Españolas, diríem que al mateix nivell que el aleshores Jefe del Estado español , y Generalísimo de los Ejércitos , Francisco Franco.





Tornava la clau i alhora que agraïa la finesa, els feia arribar la meva felicitació pel bon estat en que es manté aquesta ermita del Remei de Cardon