Cercador
Epitafi en vers
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Jauré sota l'herba,
el cos mort, plaent,
respiraré amb els ulls tancats,
esquivaré qualsevol nosa,
només amb els teu record
com un dolç patrimoni.
Deixaré que el vent
em bufetegi el rostre
i de tant en tant, en una carícia
suaument m'enretiri els cabells,
perquè els raigs del sol
m'il·luminin la cara.
I la meva mà
sobre d'un pit que apenes
em fa respirar,
que ja no empassa aire,
que esbufega
podrit d'estimar.
I la teva mà,
sobre la pedra freda
i una pregària en va, tardana,
com una irònica voluntat
de refer qualsevol culpa
en un darrer epitafi.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55527 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com