Epíleg

Mon.,
Una manera molt directa de transmetre'ns la fredor que existeix entre les dues protagonistes del teu relat:

...mesurant les paraules mudes, rescataven fragments de la quotidianitat damunt el marbre blanc...

Deixes ben clar que l'escena que ens vols descriure és aparentment un epíleg: un final d'algun fet trascendent atès que sempre més continuà així..., potser indefinidament.

Sembla ser que la filla no es podia oblidar de la perversitat de la seva "venjança".

L'autora ens fa veure com n'és d'insatisfactòria i innecessària qualsevol acció d'aquesta mena.
Amb el seu saber docte, Mon Pons, ens convida a oblidar-nos de qualsevol nèmesi que no sigui productiva i noble.

No deixem passar els grocs de l'estiu i de la vida en va.
Vivim cada instant intensament i amb honestedat.

Enhorabona Mon, és evident que hem de seguir tenint en compte que "el final aparent d'una història pot ser -perfectament- el principi d'una nova situació"

Reflexió, com sempre, interessant i molt elaborada.

Una abraçada de tot cor.
Molt agraït.
: - )
PS
Sí, ets un univers de Ciència. La teva Tesi és perfecta.
Ja veig que admires la Ciutat de la Llum. Per mi, eternament jove.

...suggestiu, emocionat, enigmàtic,... Amb les paraules justes, amb el ritme adequat, has fet vibrar una història com moltes, amb un caire nou, un punt de vista compositiu diferent, per fer-la crua i tendra alhora.

Ufff, se sembla una mica al estil Sartre, on l'angunia s'estén fins el més enllà del anima amb un xic de surrealisme català d'aquella bellesa plena de símbols de somnis mai somiats i plena de significat: ..."giravoltant d'un piló de pomes podrides al costat dels seus peus"...- una frase casi oració sobre el interminable drama d'una dona marcada per la seva situació de impossible realització coma tal..., moments interminables que ja han traspassat a un altre dimensió transformats en una realitat encrostada que serveix de presó separant a la persona d'ella mateixa. Encaminada per màgics costums del entorn controlador, empastifada per la ambigua moral d'una llar materialista i insensible...amb la seva lluita de dona jove perduda que només li queda pèrdua i dissipació...
M'ha commogut molt. Com pot caber amb tan poques línies un drama tan llarg i intens? Lamentablement sembla que es un destí comú per moltes dones. Et felicito, també pel teu llenguatge i de saber crear tants matisos!
Una abraçada, Ones i vent