Enyor

Un relat de: AVERROIS

En els ulls que miraven amb tendresa,
amb brillantor de desig i amor
ha guanyat la fredor més complerta,
l'enyor.

En les mans que brollava la dolçor
acaronant, amanyagant amb finesa
una pell necessitada de calor,
l'oblit regna amb feresa.

En els llavis vermells i sensuals,
que de petons omplien el temps
i els més ocults racons,
s'amaga un silenci punyent.

Records em venen a la ment
i dues llàgrimes rodolen tèbies,
oblidant els ulls que la van veure,
retallant els llavis que la van besar,
aterrant a les mans que la acoraren
i que la van deixar marxar.



Comentaris

  • l'oblit regna amb feresa[Ofensiu]
    gypsy | 28-02-2007 | Valoració: 10

    magistral, contundent i suau alhora.
    I aquests mots que et fugen i es fan poema independent, trossos de tu escampats al vent de les nostàlgies.


    petons enormes.

    gypsy

  • Ets el reis dels poemes[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 28-02-2007 | Valoració: 10

    Estimat Averrois, un poema molt maco, ets el rei dels poemes, els fas amb sensibilitat i amor, set nota una gran lleugeresa a escrivint-los, felicitats i una abraçada.
    Maria Pilar.

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!