Entrecavar els morts

Caminant, quan sues,
desfàs l'encanteri
de sentir pesat un volum de l'Alcover-Moll.
Ara mateix, entenc el vellut vermell
en què pernocten, cada nit,
els nostres polítics barroers.

Tot i això, la insistència dels polls
a fer-te la vida impossible
desfà qualsevol possibilitat d'aixecar-me de la cadira,
orinar a sobre la Bíblia
i apostatar amb inclemència.

La penetració de la nit dessuada
és l'auguri de l'existència irrisòria
de colgar-se amb la vulgaritat.

Un cos: Mallorca, Santanyí, Calonge.
Una empenta: jo, la lectura titubejant
del poema sisè de Poemes de Mondragó
de J.M Llompart, l'ofici sordós de l'Huguet
més campaner.

Aquesta és la prova apostatada
de seure enfront de la creació
i saber, poder dir, exibar
que la falta de vergonya
desfà la ira, immortabilitza l'acció
rabbínica de posar, cap-baix-cul-alt
l'hora reflexiva d'una paret tapial.

He fet la bodega a la roca,
bec tres barrals d'ira cada dia
encara em queden forces per escampar
un poema de guerrilla.

(publicat a la revista literària Pel capell 265)