" entre els bramuls dels elefants d'un Anníbal encara victoriós!"

Fosa la neu que els havia privat els passos, apareixia, als seus peus, una tartera gegantina que els els alentí durant més temps del que mai no haguessin pogut pensar.
Aconseguit el circ, però, es retrobaren en una llarga abraçada.
Al seu darrera, la vall del Trèbia, on ressonaven encara els esgarips de gals i romans entre els bramuls dels elefants d'un Anníbal encara victoriós!