Cercador
Ens va quedar el paradís en blanc!
Un relat de: Barbagelata- Compartir:
Havíem començat a fressar senders que ens havien de dur cap a un paradís que encara no albiràvem, fins que, refiats de déus que havíem entronitzat sota la falsa aparença de llurs magarrufes, els confiàrem els nostres destins.
I llur avidesa possessiva ens mostrà, de grat i per força, un paradís ben inabastable, fins a aconseguir que el perdéssim definitivament i irremeiablement.
I els déus no han vessat ni vessen encara cap llàgrima!
I llur avidesa possessiva ens mostrà, de grat i per força, un paradís ben inabastable, fins a aconseguir que el perdéssim definitivament i irremeiablement.
I els déus no han vessat ni vessen encara cap llàgrima!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- EN DILLUNS, UN ZOÒNIM
- EN MANEL ÉS MORT!, o a la recerca del concepte d'"amistat"
- Andarec per les Roques del Tit (12/10/2020)
- Andarec fins a la cala Donzell de Montgó (05/10/2020)
- Andarec per la gola del Fluvià (28/09/2020)
- Moment d'ira, entre Caminant i Ombra
- El destí de l'ombra
- El Caminant i les deixes
- Apologia, assagística, de l’assaig, 3
- Apologia, assagística, de l’assaig, 2
- Apologia, assagística, de l’assaig, 1
- Els gestos de l'Ombra
- FER COM A GRÈCIA?
- De les cendres, si cal, recuperem el dinar
- Idealisme i realisme, i procés sobiranista