Ens han robat el carrer.

Dis-li-ho, per exemple als 'senyors de gris' amb la nova llei de 'seguretat ciutadana'. I sí, hi havia 'una certa inseguretat''... però s'han carregat també el nostre dret a "eixir al carrer" , quan veiem lleis injustes, quan ens "avassalllen des de dalt", quan ens nuguen de peus i mans per expressar certes llibertats...

PS. 1.M'avance a la 'teua quinzena'. Si puc, et 'donaré la llanda' dia a dia. O siga, has calculat malament... més de 22, comptant els altres que s'hi afegeixen...
2. La que t'acompanya a la foto, un 'cromo' de xiqueta. És la teua filla?

Muacs! Bona quinzena i salut i rebolica!

Crítica davant una societat que necessita un gran canvi... i per molts anys que passin sempre haurà de millorar. Per sort hi som nosaltres els sensibles que necessitem expressar-nos amb les lletres i d’alguna manera denunciar el que observem i patim.

I lògicament ens hem de mobilitzar per no permetre que certes coses passin davant els nostres “nassos” i el que no podem fer es conformar-nos i reprimir la nostra veueta interior que ens demana a xiscles que fem alguna cosa...

Pel que fa al teu comentari: Igual que tantes mares ... (la Celestina! Hahaha)

Una abraçada


Eloi

Fa una mìca de ràbia. Jo també tinc aquesta sensació. Bé, jo i pràcticament tothom! Estic esperant que arribi una presa de la Bastilla catalana! He he he... Però no, no és per riure. I és que la situació és ben complicada. I tots aquells que han col·laborat a complicar-la són els que menys ho pateixen. I així és la vida...?

I si se'ns passa la idea de sortir al carrer a reivindicar uns drets que, d'altra banda, són ben nostres, ens reben a cops, així que gairebé tenim les mans lligades.

Però la gent ja està cansada. I el teu escrit n'és una bona mostra del que pensa la immensa majoria. Diuen que una paraula pot ferir més profundament que una espasa. I és una bona manera de començar!

Abraçadotes.


Salz.

i tots nosaltres fem fàstic.

m'agradaria canviar el món.
i crec que la literatura fa que en fem menys.

gràcies per llegir-me i per regalar-nos trossets de tu amb els teus escrits! és tot un plaer!

polpa

Bona reflexió reivindicativa. El cas és que sempre ha estat igual, i cada vegada es va a pitjor, malgrat la modernitat, malgrat que tot s'actualitza, en principi per millorar, ha!!!! millorar.
Una besada dolça.