Cercador
Encaixa el meu cor...
Un relat de: desmaiSentiment estrany, mur transparent, que només em deixes veure quan la lluna acarona el teu son.
Impermeables són els sentiments que t'ofusquen l'ànima.
L'enyor de l'esperança...de la llum que calmi aquesta cremor de dins, fa que a cada instant siguis mes ferotge envers mi.
Em fan mal les teves paraules i el mur que no em deixes veure, si més no quan tot es fosc, fa que el neguit m'encercli tot el cos formant una boira espessa i grisa que m'aparta encara més de tu...
Ja no se què fer, com dir-te que a cada intent...se'm fa bastard...i em resulta inútil continuar...
Encaixa el meu cor...perquè as set tu qui la tret de lloc....
Comentaris
-
L'he encaixat...[Ofensiu]errebe | 26-10-2007 | Valoració: 9
...quan he vist el regal de comentari que m'has deixat. Realment es un premi molt gran veure que altres persones, amb sentiments assemblants, potser manats per situacions paregudes et valoren tan be. M'agradaria poder parlar amb tu de mes coses, perque m'ha semblat que... be, no es moment.
Si vols: errebezerosis@hotmail.com.
Raimon.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- En un temps llunyà..tu eres qui em fèia respirar...
- Després de tot
- Ho dic tot... i al mateix temps no dic res...
- se que tan sols és SEXE!
- He perdut
- Si jo fos home...
- Egoistes
- Avui tot...
- Inútil psicòpata!
- T'he enganyat
- Despertaré
- Soledat
- Fes tot allò que ja saps...
- Inconscient
- Després de tants anys... i...