En un ventre equivocat

Un relat de: ROSASP

La llum d'alarma s'encén
vermella i aguda,
comença l'esforç
que torba els sentits.

Al fons de la sala
amb focus il·luminada,
gemega sola i llunyana.

Són sorolls de mare,
plors freds de desventura,
crits de penediment,
abocadors de negra tristesa.

Són esforços estèrils,
sang vessada sense permís,
és l'odi d'una entranya
que és fruit sense haver-ho volgut.

Són els ulls fixes d'una mare,
la mirada immòbil,
dos miralls que mesuren
el seu cor ple de turment.

Records d'il·lusions,
només l'acompanya
l'instint de supervivència
dins l'espessor de la ment.

Ningú estimat l'encoratja,
és una flor que s'obre
marcint-se al mateix moment
del naixement.

Ningú li fa costat,
és l'alba que enfosqueix,
potser el camí equivocat.

Tremola i tanca els ulls
per evitar la imatge
nova, petita , innocent,
que amb dolça força plora.

És el seu primer plor,
trist ja, però no covard.
És el presagi.

La mare prem les dents,
sent esquinçat el cos i l'ànima.
Amb les mans blanques i fredes
es tapa els ulls, inundats de llàgrimes.

Mentre, uns homes que no coneix,
s'enduen el producte del passat,
l'estigma que durà sempre gravat,
el fill que no veurà créixer.

Comentaris

  • Jo en faig una altra lectura...[Ofensiu]
    mitral | 16-01-2005 | Valoració: 10

    ... jo diria que si que volia ser mare, està molt sola, les 2 últimes estrofes són punyents "sent esquinçat el cos i l'ànima " el cos es cura l'ànima no.
    No som ningú per dir que no volia ser mare, no ho sabem. "L'estigma que durà sempre gravat, el fill que no veurà créixer " quin sofriment durant tota la vida ! pobre noia !




  • Moltes gràcies Merihann[Ofensiu]
    ROSASP | 19-12-2004

    Pels teus comentaris.
    Sempre em dones ànims, ets un sol.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

613307 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")