EN RECORDANÇA DEL JOSEP

Arriba l’octubre i amb ell el NADAL DE CONTE de guimera.info, l’any 2021 – fins al dia d’avui – em deixava més ombres que llum, el 9.07.2021 patia una greu caiguda que em provocava el trencament de l’húmer i almenys del dit petit de la mà dreta, i contusions generals.  Em deien a l’Hospital Taulí que “ em donaven l’alta”, apliquen  la discriminació per edat, i atendre a  persones de més de 60 anys els comportaria una reducció dels beneficis.Amb dificultat, els dits de la mà dreta s’han quedat quasi rígids – he demanat hora, pagant, a una metgessa especialista de la mà- escrivia un text, que no té res de conte, sobre el Josep , que  havia lliurat l’anima al Senyor el dia 6.05.2019.El Josep va ser una bona persona,  des de la seva infantessa, viscuda amb totes les mancances que us podeu imaginar en una família de cinc membres, qualificada per les autoritats feixistes, com ” desafecta” . Bona part dels que exercien com “ feixistes confessos” , havien participat de forma activa , almenys en les activitats de destrucció del patrimoni religiós.Amb poc més de 10 anys, havia de marxar a treballar de sagal a Collsuspina, al llarg dels anys, acabaria fent quasi tots els papers de l’auca, de mosso, de moliner, d’home de confiança,.., i acabaria sentint-se part d’aquella família, quan se’n va acomiadar anys desprès d’haver fet el servei militar obligatori, li van donar una minsa quantitat de diners, que ni de lluny compensava els afanys i treballs, la dedicació i àdhuc l’estimació que havia demostrat palesament al llarg dels anys amb la casa.  Allò li va coure sempre, malgrat això, mai va perdre la relació amb la casa i la família, i va poder comprovar, que els diners mal guanyats no fan profit.Abans de marxar, baixaria fins a Balenyà per acomiadar-se de la Marededéu de l’Ajuda, i alhora que li agraïa tot el que  havia viscut, li demanava que vetlles per ell, en els anys de la “ nova vida” que tot just encetava.La vida no li donar ocasió de formar una família, o potser la lluita personal per sobreviure que havia mantingut  de menut li feia difícil, impossible finalment, trobar una companya de viatge.Va treballar en el sector tèxtil, per acabar formant part amb plaça de funcionari, d’una Residència  Pública de la 3ª Edat, quan aquests establiments tot just començaven  a formar part de la “ vida quotidiana”. D’aquella experiència en va aprendre la duresa de l’aïllament i la solitud en que acabaven vivint bona part dels interns.Quan l’edat el va obligar a buscar l’aixopluc d‘una residència, el seu pitjor malson era que per alguna raó, es decretes l’aïllament obligat, i la prohibició de sortir al carrer.En els darrers anys, vaig tenir el goig de compartir amb ell, sortides per molts racons de Catalunya,  faríem més de 90.000 quilometres.  Periòdicament, anàvem a Balenyà, ja per agrair, ja per a demanar  a la Marededéu de l’Ajuda que ens continues tenint sota la seva especial atenció.El dia 6 de maig de 2019, mesos abans que des de les Institucions polítiques  es reconegués l’existència del que s’acabaria anomenant Covid.19  –  Coronavirus, amb les facècies del rei “ demèrit”, que sembla que seran “ oblidades” pel sistema Judicial ,  no semblava adequat a les elits del REINO -, el Josep lliurava sobtadament l’ànima al Senyor.  El Josep veuria des del Cel com es feia realitat el seu malson, i s’establia l’aïllament forçat de les persones que vivien a les residències, se’ls prohibia sortir al carrer, i àdhuc es restringia el contacte  amb els seus familiars i amics.La Covid.19, va fer MOLT BÉ la feina per a la que es va dissenyar, la mortaldat a les residencies va assolir xifres inimaginables – no sempre, o quasi mai, reconegudes oficialment –  en un terminis molt breusQuan per primera vegada portava flors a la tomba on estaven les seves despulles i les de bona part de la seva família, en la solitud del fossar municipal, li recordava que la Marededéu de l’Ajuda havia estat amatent a la seva pregaria, concedint-li una mort ràpida, i estalviant-li passar el malson, que ara contemplava des del Cel, en companya de la família “desafecta” que l’havia precedit en el camí a la casa del Pare.Al Nadal ja corria per arreu la brama que des del àmbits del poder polític, econòmic,… , s’havia endegat una campanya per desfer-se de bona part de la població mundial, i que el mal dit Primer Món, es concretava en l’eliminació de les classes passives, i les persones “ fràgils”.  Veuríem com se’n sortien assassins  i corruptes, qui no recorda a l’inefable Trump?El dinar de Nadal el fèiem amb la “ bombolla familiar” , va ser un dels més tristos – més fins i tot que alguns de la infantessa, en que passàvem estretors econòmiques – , em confortava únicament la certesa de la intervenció de la Marededéu de l’Ajuda, en el tràngol breu de la mort del Josep, que li estalviaria passar el malson de la Covid.19Heretava el bon costum, de demanar a la Marededéu de l’Ajuda, que vetlli per tots els que per qualsevol raó pateixen, i jo mateix ,  en companya del bon amic Juan Navazo Montero – que m’hi duia en e seu vehicle –   m’apropava fins a Balenyà on agraïa el no haver-me matat en la caiguda que patia el 9.07.2021, i demanava – malgrat la pèssima situació de la sanitat pública, i la mala pràctica de la discriminació per edat  – assolir la recuperació de les meves lesions.Com el Josep, espero que m’atorgarà les seves gràcies mentre visqui, i m’assistirà en el tràngol del meu traspàs quan m’arribi l’hora.